Al cor del sistema sanitari públic català hi batega una institució que, pel seu volum, la seva implantació territorial i la complexitat dels serveis que presta, s’ha convertit en un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar a Catalunya. Es tracta de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública de serveis de salut més gran del país, una organització que aplega 55.804 professionals al servei de gairebé sis milions de persones distribuïdes per tot el territori. La seva dimensió, però, no es mesura només en xifres: l’ICS articula una xarxa assistencial que va des dels petits consultoris de medicina rural fins als hospitals terciaris d’alta tecnologia, configurant un ecosistema sanitari on la proximitat al ciutadà conviu amb la recerca més avançada i la docència universitària.
La missió que l’Institut assumeix com a entitat de referència del sistema sanitari públic català és tan ambiciosa com necessària: millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Aquest compromís es tradueix en una estratègia que combina la promoció dels hàbits saludables, la prevenció dels problemes de salut i el tractament de les malalties, des de les més banals fins a aquelles que requereixen un abordatge clínic d’alta complexitat. En un context marcat per l’envelliment progressiu de la població, l’augment de les malalties cròniques i la necessitat d’una atenció cada vegada més personalitzada —reptes als quals altres territoris de l’Estat intenten donar resposta a través d’iniciatives com el desenvolupament de marcs conceptuals per a l’avaluació de l’atenció a la cronicitat—, l’ICS es posiciona com a actor clau per garantir una resposta eficaç, equitativa i de qualitat.
Una xarxa assistencial que abasta tot Catalunya
L’abast territorial de l’ICS és, simplement, impressionant. L’Institut gestiona 291 equips d’atenció primària (EAP), que constitueixen la porta d’entrada al sistema sanitari per a la gran majoria dels ciutadans i que exerceixen una funció essencial de seguiment, prevenció i resolució de la major part dels problemes de salut quotidians. A aquesta xifra, cal sumar-hi la participació de l’ICS en dos consorcis estratègics: el Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample (CAPSE), que comparteix amb l’Hospital Clínic de Barcelona i que aplega tres EAP, i el Consorci Castelldefels Agents de Salut (CASAP), una aliança amb l’Ajuntament de Castelldefels que gestiona un EAP addicional. Mitjançant aquestes col·laboracions institucionals, l’Institut amplia la seva capacitat operativa i reforça el teixit assistencial en zones urbanes d’alta densitat i en municipis on la coordinació entre administracions resulta determinant.
L’atenció hospitalària que presta l’ICS és, si més no, tan rellevant com la primària. L’Institut té sota la seva gestió tres grans hospitals terciaris d’alta tecnologia: la Vall d’Hebron, Bellvitge i Germans Trias, centres que disposen de la tecnologia més avançada i que concentren les especialitats d’alta complexitat, els trasplantaments, l’oncologia d’avantguarda i la cirurgia més sofisticada. A banda d’aquests tres grans referents, l’ICS gestiona també quatre hospitals de referència territorial —l’Arnau de Vilanova de Lleida, el Joan XXIII de Tarragona, el Josep Trueta de Girona i el Verge de la Cinta de Tortosa— i un hospital comarcal, el de Viladecans. Aquesta distribució respon a una lògica de planificació territorial que busca garantir que tots els ciutadans de Catalunya, independentment del seu lloc de residència, tinguin accés a una atenció sanitària de proximitat i qualitat. La importància d’aquesta vertebració territorial queda palesa en projectes d’inversió com el del nou hospital d’atenció intermèdia del Maresme, una iniciativa de 13 milions d’euros pensada per donar resposta a les necessitats sociosanitàries d’una comarca amb una demanda creixent.
Recerca i docència: l’altra dimensió de l’ICS
Més enllà de la seva tasca assistencial, l’ICS desenvolupa una activitat investigadora i docent que el converteix en un motor de coneixement i de futur per a la sanitat catalana. A través dels set instituts de recerca integrats als seus centres hospitalaris i d’atenció primària, els professionals de l’Institut duen a terme una recerca orientada a donar resposta a les preguntes que sorgeixen de la pràctica clínica quotidiana. Aquesta connexió directa entre la recerca i l’assistència és un dels trets diferencials de l’ICS: els resultats científics no es queden en les revistes acadèmiques, sinó que tenen la voluntat explícita de revertir en la millora de la salut de les persones, tancant així el cercle entre coneixement, innovació i servei públic.
La dimensió docent de l’Institut és, igualment, cabdal per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari a mitjà i llarg termini. L’ICS és capdavantera en la formació dels professionals de demà a Catalunya. En els seus centres es formen actualment 3.172 professionals de 55 especialitats diferents en ciències de la salut, una xifra que posa de manifest la seva condició de plataforma formativa de primer ordre. A més, l’Institut acull 12.309 alumnes de grau de medicina, infermeria, odontologia i altres disciplines, cosa que el converteix en un dels escassos espais on la formació universitària, l’especialització i la pràctica assistencial es troben plenament integrades. A aquesta oferta formativa s’hi sumen els programes de formació continuada adreçats a tots els col·lectius professionals, una eina clau per mantenir al dia les competències d’una plantilla tan àmplia i diversa.
En definitiva, l’Institut Català de la Salut no és només un proveïdor de serveis sanitaris, sinó una peça clau del sistema de salut català que combina assistència, recerca, docència i responsabilitat pública. La seva dimensió —més de 55.000 professionals, 291 equips d’atenció primària, huit hospitals i set instituts de recerca— el converteix en una de les organitzacions sanitàries més grans i complexes de l’Estat, i en un actor irrenunciable a l’hora de fer front als reptes de present i de futur. En un moment en què la sanitat pública europea es troba immersa en transformacions profundes —des dels nous plans urbans de salut com el Pla de Salut de Barcelona 2021-2025 fins a la renovació dels òrgans de govern de les entitats proveïdores, com la recent presidència del Consorci de Salut i Social de Catalunya—, l’ICS continua treballant per consolidar el seu paper com a empresa líder al servei dels ciutadans, fidel al compromís fundacional que l’ha orientat des dels seus orígens: una sanitat pública, universal, de qualitat i compromesa amb la salut de tothom. Iniciatives emblemàtiques com el Parc de Salut MAR recorden que el país compta amb un teixit assistencial i de coneixement d’una vàlua excepcional, i l’ICS n’és, sens dubte, un dels seus màxims exponents.
