El panorama polític de la Catalunya de finals del segle XIX estava marcat per una profunda transformació social, impulsada pel creixent poder de la classe treballadora i l’emergència de moviments que desafiaven l’ordre tradicional. En aquest context de tensions i lluites per la dignitat obrera, la figura de Joan Rocafort Prous s’ergeix com un pilar fonamental per entendre el transit de la reivindicació de carrer a la representació institucional. La seva incursió en la política municipal no va ser un accident, sinó el resultat d’una organització meticulosa i d’una voluntat ferлога de donar veu a sectors que fins ara havien estat invisibles en les decisions de l’estat i l’administració local.
La trajectòria de Rocafort no es pot entendre sense la seva activitat comunicativa, un eix vertebrador de la consciència de classe. Des de la fundació de periòdics de caràcter sindical fins a la seva consolidació com a líder polític, el seu nom s’ha convertit en un referent de la lluita obrera a Mataró. La seva presència en l’àmbit públic va suposar un canvi de paradigma: la transició de la protesta desorganitzada a la ocupació de l’espai polític a través de la institució, un pas crucial per a la consolidació del socialisme modern a la península.
La construcció de la consciència obrera a través de la premsa
El treball de Joan Rocafort Prous va començar amb un impacte mediàtic crucial a través de la palabra escrita. En març de 1890, el diari El Liberal ja recollia la fundació de «El grito de los oprimidos», el primer diari sindicalista i obreri de Mataró. Tot i ser una publicació de poca tirada, el seu valor residia en la capacitat de vertebrar el sentiment de classe i de proporcionar una plataforma de comunicació per a una classe treballadora que necessitava un llenguatge propi per expressar les seves necessitats.
Posteriorment, la capacitat de difusió de les idees de Rocafort es va expandir significativament amb la aparició de La República Social en 1896, un diari socialista de major abast que va consolidar la presència del moviment en la vida pública de la ciutat. Aquesta activitat periodística va ser el preludi necessari per a la seva ascendència política, passant de ser el Secretari de l’Agrupació Socialista de Mataró l’any 1887 a ser un actor clau en els congressos nacionaux de la partit. La seva implicació va ser tan profunda que l’any 1888 va representar a la Agrupació de Mataró en el primer congress de la PSOE, i l’any 1889 ja ocupava la secretaria d’Exterior de la seva agrupació local.
L’arribada al poder: El primer regidor socialista de Catalunya
L’èxit de la labor d’organització de Rocafort es va manifestar de manera definitiva en la sessió inaugural de l’Ajuntament de Mataró l’1er de juliol de 1895. En aquesta data, Joan Rocafort es va convertir en el primer regidor socialista en la història de Catalunya, un fet que, al seu temps, va representar un fet extraordinari i una ruptura amb la hegemonia de les forces tradicionals. El seu discurs, documentat en els llibres d’actes, era clar i determinista: la seva missió principal era la defensa dels interessos de la classe treballadora, posant-los en primer lloc de l’agenda municipal, per sobre de les interèsos generals de la població, un concepte que a l’època era revolucionari per la seva frontalitat.
No obstant això, aquest camí no va estar exempt de dificultats i derrotes electorals. En les eleccions municipals de novembre de 1893, Rocafort i el seu grup no van aconseguir l’acta de regidor. El resultat de la votació va ser un testimonió de la fragmentació política de l’època: republicans federalistes i progressistes amb 3 esdevenors cadascun, liberals amb 5, i una derrota total per als socialistes que es van quedar amb 0. Malauradament, la derrota política no va significar la derrota de la seva ideologia, que continuava confrontada amb l’ecosistema republicà de la ciutat, representat per diaris com La Voz del Litoral o El Nuevo Ideal.
L’herència de la lluita obrera i la transformació institucional
L’impacte de la figura de Rocafort va transcendir les fronteres de Mataró per influir en la configuració de la política catalana i espanyola. El seu model de representació, centrat en la defensa de les classes subalternes des de l’administració pública, va posar les bases per a la posterior integració de la classe treballadora en els sistemes democràcs. La seva lluita contra les forces reaccionàries i la seva capacitat per transformar l’activisme sindical en representació institucional són els elements que han dotat de rellevància històrica al seu nom.
Avui dia, l’estudi de la trajectòria de Joan Rocafort permet comprendre l’origen de la representació política moderna. La seva capacitat per navegar en un entorn de competència política feroz, entre el liberalisme, el republicanisme i el conservadorisme, ha deixat un llegat de persistència política que hauria de ser estudiat des de la sociologia i la història política. El seu exemple demostra que la transformació de les estructures de poder requereix tant la força de la comunicació popular com la disciplina de l’organització política institucional.
En conclusió, Joan Rocafort Prous no només va ser un pioner de la política catalana, sinó que va ser el catalitzador d’un canvi estructural en la manera com es gestionaven els conflictes socials a l’àmbit municipal. La seva figura simbolitza el moment en què la classe treballadora va deixar de ser un objecte de la política per convertir-se-hi en un subjecte actiu, un canvi que continua ressonant en les democries contemporanees i en la lluita per la representativitat real de tots els sectors de la societat.
