En una Junta General Extraordinària celebrada aquest passat divendres a la seu del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), s’ha produït un canvi amb tots els signes d’unitat i continuïtat institucional. Josep Mayoral i Antigas ha estat escollit president del CSC per unanimitat, substituint Manel Ferré i Montañés, qui ha presidit l’entitat des del 2011. L’acte, que ha servit també per renovar els òrgans de govern, ha estat l’escenari en què s’han agraït els serveis de Ferré en una etapa clau de cre consolidació del CSC com a referent en el sector sanitari i social català. Mayoral arriba a la presidència amb un currículum marcat per una llarga trajectòria en l’administració pública, sobretot a l’àmbit municipal i provincial de Barcelona, on ha exercit com a alcalde de Granollers i com a vicepresident de la Diputació.
Un perfil de proximitat i governança municipal per al nou model
Josep Mayoral arriba al capdavant del CSC amb una visió que vol posar el focus en el paper dels municipis i de la proximitat en el disseny dels serveis sanitaris i socials. La seva trajectòria com a alcalde de Granollers (2004-2022) i com a vicepresident de la Diputació de Barcelona (2009-2011) són un reflex del seu compromís amb l’administració local. En el discurs de presa de possessió, Mayoral ha estat clau en la defensa d’un model sanitari i social «colaboratiu i basat en aliances de proximitat». Ha subratllat que «el municipalisme i els municipis han d’estar en la definició i la governança d’aquest model», una declaració que adquireix especial rellevància en el context del desplegament de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AISS). Segons el nou president, «és des de la proximitat des d’on es detecten millor els problemes i es dissenyen millor les solucions», una idea que connecta directament amb la necessitat d’un canvi en l’atenció a la gent gran i a la dependència, àrees on la pandèmia ha deixat «moltes ferides obertes». En aquest sentit, ha prioritzat la promoció d’un canvi radical en el model de cures de llarga duració, apostant per l’atenció domiciliaria i comunitària amb participació activa de les xarxes de suport de base territorial. La inversió en infraestructures sanitàries és un element clau en aquesta estratègia, com el cas del nou hospital d’atenció intermèdia a Mataró, un projecte que avança amb una inversió de 13 milions d’euros per donar resposta a les necessitats sociosanitàries del Maresme, una línia d’actuació que s’alinea amb la visió de Mayoral.
Prioritats estratègiques: transformació, diàleg i eficiència
La nova direcció del CSC ha definit unes prioritats que apunten cap a una transformació profunda del sistema. La millora de la financiació del sistema sanitari social és un dels eixos principals, en un escenari econòmic complex on Mayoral ha animat l’equip professional a ser més eficient i a reduir costes. A més, ha destacat el paper del CSC en acompanyar els ajuntaments en l’exercici de les seves competències en salut pública, amb l’objectiu de «promoure ciutats saludables des de la cura de l’entorn, l’educació i la prevenció». Aquesta línia de treball recorda la importància d’instruments com el Nou Plan de Salud de Barcelona 2021-2025, que marking un camí similar d’actuació preventiva i de promoció de la salut a escala local. La necessitat d’abordar la cronicitat també és un repte present, i el desenvolupament d’un marc conceptual per a la seva evaluació en el Sistema Nacional de Salut és fonamental per a la gestió d’aquests casos complexes. La transició de leadership al CSC, doncs, arriba en un moment clau on es busquen respostes col·lectives i coordinades per a reptes que van més enllà de l’àmbit purament hospitalari, com són l’atenció a la gent gran o la gestió de les malalties cròniques, una qüestió on la visió de professionals com Olga Pané, que ha apuntat que «el nostre sistema de salut afronta reptes que necessiten recursos, però també reformes», guanya especial rellevància.
La renovació del Consell Rector del CSC, amb la nomenament de quatre vicepresidents i deu vocals, completa aquest procés de renovació. Les persones escollides, representants d’institucions i entitats sanitàries i socials tan diverses com la Fundació Privada Serveis Socials del Montsià, l’Hospital d’Olot, el Centre MQ Reus o l’Ajuntament de Barcelona, configuren un òrgan de govern que reflecteix la pluralitat i la complexitat del sistema. L’arribada de Josep Mayoral, doncs, no és només un canvi de persona sinó l’inici d’una nova etapa carregada d’esperances, aquella de construir un model col·aboratiu, proper i sostenible que respongui als desafiaments del segle XXI, apuntant clarament cap a una sanitària més connectada amb el territori i amb les seves gent.
