Després de dies d’incertesa i d’un embat meteorològic que ha posat a prova la resiliència de Catalunya, la regió comença a recuperar el seu alè, tot i que amb la mirada posada en els efectes residuals d’un temporal d’intensitat remarcable. El Servei de Protecció Civil ha marcat un punt d’inflexió en desactivar l’alerta del pla Inuncat, tancant així els avisos més crítics per onatge fort, pluges intenses i acumulació d’aigua que van fustigar la costa i l’interior. No obstant això, la retirada de l’alerta no significa una tornada completa a la normalitat, ja que el pla es manté en fase de prealerta, amb un seguiment exhaustiu dels cabals dels rius gironins —el Ter, el Tordera, el Fluvià i la Muga—, que encara presenten nivells significativament superiors als habituals.

L’episodi, que ha tenyit de blanc les cotes altes del Pirineu i ha anegat diverses localitats, ha revelat la complexa interconnexió dels fenòmens meteorològics extrems. Mentre les zones baixes es recuperen de les inundacions, les muntanyes s’enfronten a un desafiament d’una altra magnitud: un risc elevat d’allaus. La prealerta del pla ALLAUCAT continua vigent, assenyalant un perill FORT (nivell 4 sobre 5) al Pirineu Oriental, una advertència que obliga a la màxima precaució i a evitar qualsevol activitat de muntanya fora de les pistes i zones controlades. Aquesta situació no només reflecteix la potència de les precipitacions sinó també la vulnerabilitat d’un territori que, cada cop més, ha d’adaptar-se a esdeveniments climàtics d’una virulència creixent, com ja s’ha analitzat en profunditat en articles com «Activat el pla Inuncat per pluges intenses Nadal i Sant Esteve: Una Anàlisi Crítica de la Resiliència Climàtica Catalana».

Crònica Detallada d’un Temporal Multidimensional

La llevantada, que va sacsejar Catalunya amb inusitada força, ha deixat un panorama complex de danys i una demostració eloqüent de la capacitat de resposta dels serveis d’emergències. La combinació de pluges torrencials i nevades abundants ha generat una sèrie de desafiaments interdependents, des de la gestió del cabal fluvial fins a la seguretat en alta muntanya.

Rius i Inundacions: La Mirada en els Cabals

Malgrat la desactivació de l’alerta general d’Inuncat, el perill no ha desaparegut completament. La prealerta es manté activa per al seguiment dels rius de la demarcació de Girona, on l’aigua continua fluint amb una força i un volum inusuals. Aquesta mesura preventiva subratlla la importància de la vigilància constant per evitar nous desbordaments i garantir la seguretat de les poblacions riberenques.

Nevades Històriques i el Risc Creixent d’Allaus

Els Pirineus han estat testimonis d’acumulacions de neu que no es veien des de fa anys, amb dades impressionants:

• A Ulldeter (2.410 m), s’han registrat 87 cm de neu nova entre el 25 i el 27 de desembre, elevant el gruix total a 111 cm.
• A Núria (1.971 m), la neu nova ha estat de 35 cm, arribant a un total acumulat de 88 cm, la quantitat més gran des de principis de 2018.

Aquesta manta blanca, tot i ser estèticament impressionant, comporta un perill significatiu. El risc d’allaus es manté FORT (nivell 4 sobre 5) en diverses zones crucials del Pirineu Oriental aquest diumenge:

• El sector Ter-Freser.
• La meitat oriental del Vessant Nord Cadí-Moixeró.
• Sectors del Prepirineu.
• Perafita-Puigpedrós.

La resta del territori pirinenc no està exempt de perill, amb un risc moderadament marcat (nivell 2-3).

Afectacions Viàries i Intervencions d’Emergència

La combinació de neu i vent ha provocat importants alteracions en la xarxa viària, especialment en zones d’alta muntanya:

• Cadenes obligatòries a la BV-4031 al coll de la Creueta i per accedir a l’estació d’esquí de Port Ainè.
• La BV-4024 ha estat tallada en el seu tram final d’accés al coll de Pal.
• Una cinquantena de vehicles van quedar atrapats ahir dissabte a la GIV-4016 i GI-400 entre Toses i la Collada de Toses, requerint la intervenció coordinada de Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat i màquines llevaneus.

La Resposta del 112 i Bombers

La magnitud del temporal es mesura també pel volum de trucades i serveis d’emergència. El telèfon 112 ha rebut més d’un miler de trucades, amb dos pics destacats: el migdia de Sant Esteve (72 trucades) i el migdia de dissabte (75 trucades). Les àrees amb més incidències van ser el Barcelonès (191), el Maresme (92) i el Gironès (77). Els Bombers de la Generalitat van realitzar 450 serveis fins dissabte a la tarda, concentrant la majoria a la metropolitana nord (144), Girona (139) i la metropolitana sud (103).

Incidències Notables i Precipitacions Rècord

Entre les incidències més greus, es va registrar que una dona va resultar ferida crítica a Sabadell en caure-li un fanal, un recordatori de la perillositat dels fenòmens associats al temporal. Les pluges van ser particularment intenses en punts d’Osona, el Ripollès i l’alta part del Montseny, amb registres que van superar els 200 litres en alguns indrets:

• Cantonigròs: 214,3 litres.
• Molló-Fabert: 199,2 litres.
• Puig Sesolles: 194,5 litres.
• Viladrau: 166,6 litres.
• Pantà de Sau: 150,4 litres.

Aquestes dades, proporcionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), il·lustren la excepcionalitat de l’episodi i la seva capacitat per saturar els sistemes naturals i urbans.

Reflexió Editorial: La Nova Normalitat Climàtica i la Resiliència de Catalunya

El temporal recent a Catalunya és més que un simple esdeveniment meteorològic extrem; és un símptoma, un mirall que reflecteix la creixent freqüència i intensitat dels fenòmens lligats al canvi climàtic. La transició d’una alerta activa a una prealerta, amb el seguiment persistent dels rius i un risc d’allaus que es manté en nivells significatius, subratlla una realitat ineludible: la gestió d’emergències ja no és només una qüestió de reacció, sinó d’una adaptació contínua i una planificació a llarg termini. Les nevades rècord, les pluges torrencials que superen els 200 litres en poques hores i les incidències viàries i personals, com la caiguda d’un fanal a Sabadell, són senyals clars que la «normalitat» climàtica s’està redefinint, exigint una nova estratègia de resiliència.

El futur immediat i a mitjà termini per a Catalunya estarà marcat per la necessitat d’invertir en infraestructures més robustes, sistemes de predicció i alerta més sofisticats, i una educació cívica més profunda sobre els riscos associats. La gestió dels rius, la seguretat en alta muntanya i la preparació de la xarxa viària davant condicions extremes esdevenen prioritats nacionals. A més, la discussió sobre l’impacte d’aquests fenòmens en la infraestructura crítica, com «La Via del Tren al Maresme i el Canvi Climàtic: No Començar la Casa per la Teulada», posa de manifest la urgència de considerar el clima en el cor de qualsevol planificació urbanística i de transports. Catalunya, amb la seva diversitat geogràfica, és un laboratori viu dels reptes climàtics. La seva capacitat per aprendre d’episodis com aquest, transformar els aprenentatges en polítiques públiques efectives i fomentar una cultura de la prevenció serà determinant per mitigar els efectes de les properes inclemències que, sense dubte, arribaran.

https://www.rtve.es/catalunya/noticies/20251228/temporal-llevantada-neu-allaus-catalunya/16876000.shtml