L’estratègia de la persistència bèl·lica al nord

L’escenari bèl·lic al Pròxim Orient ha assolit un nou punt d’inflexió aquest 15 d’abril. Malgrat la proliferació de rumors sobre un possible alto el foc al Líban, el govern i les forces de defensa d’Israel han reiterat la seva determinació de continuar les operacions militars contra les infraestructures d’Hezbol·là. Aquesta decisió no és fruit de l’atzar, sinó d’una doctrina estratègica que busca desmantellar completament la capacitat operativa de la milícia pro-iraniana abans d’acceptar qualsevol compromís a la taula de negociació. La història recent de la regió ens ensenya que les treves prematures solen derivar en rearmaments tàctics; per això, l’executiu de Benjamin Netanyahu prioritza la creació d’una zona de seguretat real que permeti el retorn dels 60.000 civils desplaçats del nord d’Israel.

L’enfrontament directe amb l’estratègia d’Iran

El conflicte actual no es pot analitzar de forma aïllada, sinó com una extensió de la confrontació amb la República Islàmica de l’Iran. L’atac directe llançat per Teheran contra territori israelià fa només unes hores ha canviat el paradigma de la seguretat regional. Hezbol·là, com a principal «proxy» iranià, actua com el mur de contenció i l’eina de desgast preferida per l’ayatollah Ali Khamenei. En aquest context, les incursions aèries i terrestres d’Israel busquen degradar l’arsenal de míssils de precisió que amenacen els centres urbans de Tel Aviv i Haifa. El component ideològic i religiós d’aquesta guerra de desgast fa que qualsevol rumor de treva sigui rebut amb escepticisme pels analistes militars més veterans.

L’impacte sobre la població civil i la resiliència econòmica

La intensificació dels combats ha provocat una crisi humanitària sense precedents al sud del Líban, amb centenars de milers de persones fugint cap al nord. No obstant això, la resiliència de les estructures estatals es posa a prova en ambdós costats de la frontera. La capacitat de resposta davant les crisis és fonamental per mantenir l’ordre social en temps de guerra. En aquest sentit, la gestió de recursos i els Fondos de resiliencia: clave para enfrentar desastres naturales o provocats per l’home esdevenen vitals per a la supervivència econòmica dels estats implicats. La destrucció d’infraestructures crítiques al Líban podria trigar dècades a recuperar-se, deixant el país en una situació de vulnerabilitat extrema.

La mediació internacional i el paper de les potències occidentals

Els Estats Units i França han liderat els intents de mediació per evitar una guerra total que podria incendiar tot el Llevant. No obstant això, la manca d’un interlocutor vàlid a Beirut que pugui garantir el compliment dels acords per part d’Hezbol·là dificulta qualsevol avenç tangible. La Resolució 1701 del Consell de Seguretat de l’ONU, que estipula que el sud del Líban ha d’estar lliure d’armes que no pertanyin a l’estat libanès, continua sent un text ignorat sobre el terreny. Per a Israel, qualsevol alto el foc que no inclogui la retirada efectiva de la unitat d’elit Radwan més enllà del riu Litani és considerat un fracàs estratègic.

Conseqüències geopolítiques i inestabilitat global

La persistència del conflicte té ramificacions que van molt més enllà de les fronteres de l’Alta Galilea. Els mercats energètics i la confiança empresarial a nivell global es veuen directament afectats per la inestabilitat al Pròxim Orient. La por a un tancament de l’estret d’Ormuz o a una escalada que impliqui directament les potències nuclears genera un clima d’incertesa que impacta en les economies més fortes del món. Per exemple, hem vist com el clima empresarial alemán se desploma a mínimos de 2020, en part a causa de la volatilitat geopolítica i l’augment dels costos logístics derivats dels conflictes a les rutes comercials internacionals.

La superioritat tàctica com a argument de negociació

L’estat major de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) defensa que només a través de la força es pot forçar Hezbol·là a una concessió diplomàtica. Durant el darrer mes, s’ha informat de l’eliminació d’una part substancial de la cadena de comandament de l’organització, incloent líders de nivell mitjà i alt responsables de les unitats de drons i coets. Aquesta degradació del lideratge busca generar un buit de poder que paralitzi la presa de decisions de la milícia. Tot i així, la capacitat de regeneració d’Hezbol·là, alimentada pel flux constant d’armament a través de la frontera de Síria, manté la milícia com una amenaça vigent i perillosa.

L’opinió pública i el desgast intern

Dins d’Israel, la pressió social sobre el gabinet de guerra és dual. D’una banda, les famílies dels desplaçats exigeixen una solució definitiva que elimini l’amenaça del nord; de l’altra, creix la preocupació pel cost humà i econòmic d’una campanya llarga i costosa. El govern de coalició es manté en un equilibri precari, on cada decisió militar té una lectura política interna. La continuació dels atacs, per tant, també respon a la necessitat de demostrar resultats concrets a una ciutadania que ha perdut la confiança en la dissuasió tradicional després dels esdeveniments d’octubre.

Perspectives de futur: cap a una guerra de baixa intensitat?

Tot indica que, malgrat les declaracions públiques sobre pau i treves, el conflicte entrarà en una fase de guerra de desgast de baixa intensitat però d’alta precisió. La tecnologia militar, especialment l’ús d’intel·ligència artificial per a la selecció d’objectius, permetrà a Israel mantenir la pressió sense necessàriament recórrer a una ocupació territorial massiva i permanent. El futur del Líban com a estat sobirà penja d’un fil, supeditat a la capacitat del seu exèrcit nacional de prendre el control d’un territori actualment dominat per una milícia que respon a interessos forans.

Conclusió del context actual

La rellevància d’aquest fet avui radica en el trencament definitiu de les regles de joc establertes durant les darreres dues dècades. La negativa d’Israel a aturar la seva ofensiva malgrat la pressió internacional assenyala una nova era on la seguretat nacional es posa per sobre de les aliances diplomàtiques tradicionals. Aquest 15 d’abril marca la constatació que la pau al Líban no vindrà de paraules en despatxos de Nova York o París, sinó de l’equilibri de forces real sobre el terreny, un equilibri que avui és més fràgil que mai.

Fuente original: https://news.google.com/rss/articles/CBMi5wFBVV95cUxNbkdTWHpnVUxzMlZuTmgxX3N2RFhwVkIxMEtRdk16N3NZOXhvX2tKUWJReGtZdTc3RlZOOFFLUHZOelhJTGRMS2EwNGZQdzJWLXVOVElMQ0tKQzB4Nnpfd3ByUHJCdXpMYTFYejJIV2NjQXdmdmNZN0Vhekx3TjQxRm5FVzNWeU1wc3hnYU0zSkhzeG9VYWZwS3AxTTVQcFpkeXR6cW1LdEFBZm9aR0xlZW81X1gwOVBKNGxVcHA5dDg0MHJfZGdIbXJlRlpTZjR1RWJfOVRNWGNYV0xydzJwMVRFc1pOZFnSAecBQVVfeXFMT3VuOU9FMC0yeERIY0pXbTljQ1Zrcm53dUVSaWFHOEVXQ0NCOTJOcS1BamVmTmRfMTFUZjl1LUhMNUJfOS03Ul95WlVVNm9GcU0yVDFlTzhmYWJWVy1BclpxeEY0SklOU0VDMFdvMmVvUjRqcDU2V2Q4MnVXWXhLem04LWt1QTF5TE12SmYxb1pfZS1HTDQ0V1RuYVh2YjBGOFhXYWZSeXV5U25Sa2NMQWVVNXA4MG1TV3lpMFFfZGpac1p4elJmemRSMU9mS01DbEJOSkdldVd0eUZpbjdFX1M0ZXh3V3NN?oc=5