Introducció: El Pacient al Centre de la Innovació Farmacèutica Hospitalària

En l’horitzó d’una sanitat en constant evolució, on la personalització i la humanització emergeixen com a pilars fonamentals, Catalunya es posiciona a l’avantguarda amb una iniciativa que promet redefinir el procés assistencial. Aquest article s’endinsa en el projecte ‘Naveta’, impulsat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), que ja està sent implementat en vuit centres sanitaris catalans. L’ambició és clara: integrar de manera sistemàtica els resultats i les experiències reportades pels pacients —coneguts tècnicament com a PROMs (Patient-Reported Outcome Measures) i PREMs (Patient-Reported Experience Measures)— en el seguiment de l’atenció farmacològica hospitalària.

Els PROMs són instruments que permeten mesurar els resultats directes d’una intervenció sanitària des de la perspectiva del pacient, com ara el dolor, la qualitat de vida, la funcionalitat o els símptomes. No es tracta d’una avaluació mèdica objectiva realitzada per un professional, sinó de la percepció subjectiva i essencial del mateix individu sobre la seva salut i benestar. Per la seva banda, els PREMs se centren en l’experiència del pacient durant el procés assistencial, valorant aspectes com la comunicació amb el personal, l’accessibilitat, el respecte, la coordinació dels serveis i la capacitat de participar en les decisions sobre el seu tractament. Ambdues mesures, complementàries i de vital importància, són la clau per a una avaluació holística i orientada al valor de la cura mèdica.

La rellevància d’aquesta implementació s’emmarca en un canvi de paradigma global cap a l’atenció basada en el valor. En lloc de centrar-se exclusivament en el volum de serveis o procediments realitzats, aquest nou enfocament posa l’accent en els beneficis i resultats reals que la salut i l’experiència del pacient obté de l’atenció rebuda, buscant optimitzar la qualitat i minimitzar despeses innecessàries. La Farmàcia Hospitalària, històricament un pilar en la gestió i dispensació de medicaments, es transforma així en un actor proactiu en la millora contínua, no només des del punt de vista clínic, sinó també des de la perspectiva humana. L’aliança amb el laboratori Sandoz subratlla la importància d’aquesta col·laboració públic-privada per impulsar la innovació i l’aplicació de solucions tecnològiques que permetin recollir aquesta informació de manera eficient i estandarditzada. La data del 11 de novembre de 2025 marca l’inici d’una nova era, on la veu del pacient esdevé un sensor ineludible per a la qualitat assistencial.

Anàlisi A Fons: ‘Naveta’ i el Despertar d’una Nova Medicina

El projecte ‘Naveta’ no és una iniciativa improvisada, sinó el fruit d’una visió estratègica a llarg termini. Ja l’any 2021, va ser reconegut com a iniciativa innovadora per la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), evidenciant la seva solidesa i potencial transformador. Tal com explica Josep María Guiu, director de l’Àrea de Farmàcia i del Medicament del CSC, ‘Naveta’ aporta dues innovacions crucials. En primer lloc, proporciona «eines ajustades a cada patologia a través d’escales validades en molts casos, que ens permeten tenir més sensibilitat a l’hora d’assenyalar el que el pacient realment reporta sobre la seva patologia». Aquesta precisió és vital per a una personalització efectiva dels tractaments, ja que les respostes dels pacients no es recullen de forma genèrica, sinó a través de qüestionaris dissenyats específicament per a la seva condició mèdica, permetent una interpretació més acurada dels resultats.

En segon lloc, Guiu destaca que ‘Naveta’ «està desenvolupada amb el lideratge col·laboratiu del servei de farmàcia, amb una posada a punt d’integració assistencial realitzada a les Illes Balears i en altres parts d’Espanya». Això significa que el projecte no parteix de zero, sinó que es beneficia d’una base consolidada i provada en diferents contextos, cosa que accelera la seva implementació i garanteix una major taxa d’èxit. Aquesta característica de «eina consolidada» és un actiu innegable en un sector on la innovació sol enfrontar-se a grans reptes d’integració i adaptació.

La col·laboració és un dels pilars fonamentals de ‘Naveta’. El suport del laboratori Sandoz no només facilita la implantació tecnològica, sinó que també reforça el diàleg entre la indústria farmacèutica i els serveis assistencials. Aquesta sinergia és essencial per crear un ecosistema d’innovació que transcendeix les barreres tradicionals entre els proveïdors de serveis de salut i els desenvolupadors de medicaments, posant el focus comú en la millora de la qualitat de vida del pacient.

La interacció amb el pacient també es modernitza gràcies a l’ús d’una aplicació mòbil (App). Aquesta eina digital no només simplifica la recollida de dades, sinó que també empodera el pacient, convertint-lo en un participant actiu i informat en la gestió de la seva pròpia salut. L’App permet als pacients respondre als qüestionaris PREMs i PROMs des de la comoditat de la seva llar, en el seu propi ritme, fomentant una major adherència i recollint dades en temps real, que són crucials per a una resposta assistencial ràpida i eficaç. A més, la capacitat d’unificar «dades de diferents centres per poder fer aquests grans conjunts» obre la porta a l’anàlisi de big data, permetent identificar patrons, tendències i millores a escala poblacional, més enllà de l’atenció individualitzada.

Els vuit hospitals que s’han sumat a aquesta onada d’innovació a Catalunya són: l’Hospital de Sant Joan de Déu (Martorell), la Corporació Sanitària Parc Taulí, el Consorci Sanitari Alt Penedès (Garraf), la Fundació Hospital Olot i La Garrotxa, l’Hospital de Palamós, l’Hospital Dos de Maig (Consorci Sanitari Integrat), l’Hospital Municipal de Badalona (Badalona Serveis Assistencials) i l’Hospital de Mataró (Consorci Sanitari del Maresme). Aquesta diversitat de centres, que abasta des d’hospitals comarcals fins a grans corporacions, assegura una validació del model en diferents contextos assistencials, enriquint la robustesa del projecte. En una ciutat com Mataró, que ha viscut moments de gran impacte social com «El Dia que la Grossa va Canviar Mataró», la introducció d’un projecte d’aquesta magnitud en el seu hospital local, el Consorci Sanitari del Maresme, és un pas endavant cap a la modernització i la humanització dels serveis de salut per als seus ciutadans.

La implementació de PROMs i PREMs a través de ‘Naveta’ representa un canvi cultural profund. Oblida el model paternalista on el metge decidia unilateralment, per a transitar cap a un model d’atenció compartida, on la veu del pacient té un pes determinant. Això implica una formació contínua dels professionals sanitaris, no només en l’ús de les eines, sinó també en la interpretació i integració d’aquesta informació subjectiva en la presa de decisions clíniques. La farmàcia hospitalària, en particular, veu ampliat el seu rol més enllà de la gestió del medicament, esdevenint un catalitzador per a la millora de l’experiència global del pacient amb la seva teràpia farmacològica.

Aquest enfocament no només millora la qualitat de vida del pacient, sinó que també pot generar eficiències significatives en el sistema de salut. En entendre millor com els tractaments afecten la vida diària dels pacients i la seva satisfacció amb els serveis, els hospitals poden ajustar protocols, optimitzar recursos i reduir despeses associades a tractaments ineficaços o a una mala experiència assistencial. La capacitat de recollir i analitzar dades agregades de múltiples centres pot, a més, oferir una visió panoràmica de les necessitats i preferències dels pacients a nivell regional, influint en polítiques de salut pública i innovació farmacològica. Reflectint altres debats sobre la modernització forçada i els silencis institucionals, com en «El Rocío 2026: Una Anàlisi Crítica de la Modernització Forçada i els Silencis Institucionals», ‘Naveta’ mostra una modernització que escolta activament, transformant el sistema des de la base.

Conclusió: Cap a una Sanitat Més Humana i Eficient

La implementació del projecte ‘Naveta’ en els vuit centres catalans marca un punt d’inflexió estratègic en la gestió sanitària. Més enllà de la simple incorporació de noves eines, representa una aposta decidida per una sanitat on la veu del pacient no és només escoltada, sinó que esdevé un element central per a la presa de decisions clíniques i operatives. Aquesta iniciativa consolida el paper pioner de Catalunya en la innovació sanitària, establint un model que podria ser replicable en altres regions i països, i que alinea l’atenció farmacèutica hospitalària amb les tendències globals cap a la medicina de precisió i la cura centrada en la persona.

Les implicacions estratègiques són múltiples i profundes. Per als pacients, significa una atenció més personalitzada, adaptada a les seves necessitats reals i amb una major participació en el seu procés de salut. Per als professionals, ofereix dades de gran valor per afinar els tractaments i millorar la qualitat assistencial, alhora que reforça el seu rol com a facilitators d’experiències positives. Per als gestors sanitaris, proporciona una mètrica robusta per avaluar l’eficàcia dels serveis en termes de valor, no només de cost, permetent una assignació de recursos més eficient i informada. La capacitat de generar «grans conjunts» de dades a partir de múltiples centres és un actiu inestimable per a la investigació, la millora contínua i el disseny de polítiques de salut pública amb un fort fonament en l’evidència del món real.

En definitiva, ‘Naveta’ és un exemple clar de com la innovació tecnològica, la col·laboració multidisciplinària i una visió centrada en el pacient poden transformar la sanitat. Catalunya, a través del CSC i amb el suport de la indústria, està construint el camí cap a un futur on la salut no es mesura només per la curació de malalties, sinó per la millora integral de la vida de les persones. Aquesta aproximació proactiva i orientada al valor és l’únic camí viable per afrontar els reptes d’un sistema sanitari en constant pressió i garantir una atenció de qualitat, humana i sostenible per a les generacions futures.

https://diariofarma.com/2025/11/11/ocho-centros-catalanes-apuestan-por-los-proms-y-prems-para-incorporar-resultados-en-salud-y-experiencia-del-paciente-en-el-proceso-asistencial