Des dels laboratoris d’anàlisi de la gestió pública fins als passadissos dels centres hospitalaris, una onada de canvis i incerteses sacseja la xarxa concertada de la sanitat catalana. Aquest article s’endinsa en el cor d’aquests moviments, centrant-se en la recent i dràstica reestructuració a l’Hospital de Mataró, una institució clau en l’atenció mèdica al Maresme. La notícia que ha irromput amb força en el sector és la degradació de Jordi Valls, l’adjunt a gerència i fins ara ‘número dos’ del centre, una decisió que arriba en un moment d’extrema fragilitat financera per al Consorci Sanitari del Maresme (CSdM). Aquesta mesura no és un fet aïllat, sinó el símptoma d’una situació de tresoreria crítica, profundament agreujada per una nova pèrdua de sis milions d’euros.
La direcció entrant, pilotada pel metge Rafael Lledó, s’ha vist obligada a prendre decisions contundents per intentar redreçar el rumb d’una entitat que es troba, literalment, en causa de dissolució. Lledó, que arriba de l’Hospital de Granollers, ha portat amb ell el seu antic adjunt, Andreu Aloy, per ocupar el lloc de Valls. Aquest relleu no és una simple rotació de personal; representa un trencament amb l’anterior cúpula directiva, especialment amb la gestió de l’antic gerent, Ramon Cunillera, de qui Valls era considerat l’home de confiança i escuder. Les vinculacions polítiques de Valls i Cunillera amb l’espai de Junts, antiga CDC, afegeixen una capa de complexitat i especulació sobre les motivacions darrere d’aquests canvis, tot i que les fonts apunten principalment a la insostenible situació econòmica.
La gravetat de la situació financera del Consorci Sanitari del Maresme és alarmant. La pèrdua de sis milions d’euros al setembre se suma a un passiu corrent de 55 milions d’euros i un fons de maniobra negatiu que s’ha duplicat en un any, passant de vuit milions el 2022 a uns preocupants setze milions aquest 2023. Aquestes xifres dibuixen el retrat d’un grup sanitari en fallida tècnica que, segons alertes ja avançades el 2021, aniria a liquidació si no fos per la seva dependència directa del pressupost públic. Aquesta realitat obliga a una vigilància extrema del sector sobre la gestió, incloent-hi la necessitat de controlar el nombre d’alts càrrecs en una entitat que depèn críticament de cada euro públic. La pressió sobre els nous gestors és immensa, ja que han estat escollits pel Servei Català de la Salut (CatSalut) amb la missió explícita de «posar ordre» en una entitat marcada per les polèmiques i una tresoreria adversa crònica.
Malgrat els seus reptes financers, és important destacar que l’Hospital de Mataró ha realitzat importants contribucions a la salut pública, incloent-hi el seu paper referent en àrees específiques, com s’ha documentat en l’anàlisi de rendiment i satisfacció sobre l’atenció maternoinfantil. Aquest contrast entre el reconeixement pels serveis assistencials i la precarietat financera subratlla la complexitat de gestionar un servei essencial sota la pressió constant dels números vermells i les expectatives socials.
Una Reestructuració Imperativa en el Consorci Sanitari del Maresme
La degradació de Jordi Valls no és una simple recol·locació; és un missatge clar de la nova gerència. De ser el ‘número dos’ i home de confiança de l’anterior gerent, Ramon Cunillera, ha passat a ser responsable de la Unitat de Gestió de la Informació (UGI), una àrea que, segons fonts internes, «ni es troba físicament a l’hospital». Aquesta mesura, que el sector interpreta unànimement com una purga, suposa la sortida de Valls de la cúpula directiva, despullant-lo del poder i la influència que ostentava. La seva trajectòria, que el va portar de l’Hospital de Puigcerdà al Consorci Sanitari del Maresme, ara el condueix a una unitat secundària, evidenciant la ruptura total amb l’etapa anterior. La decisió del CatSalut de nomenar a Rafael Lledó com a nou gerent reflecteix la urgència de la situació, encomanant-li la missió de restaurar l’ordre i l’estabilitat en una entitat on la gestió financera s’havia tornat insostenible.
L’Arribada de Lledó i Aloy: Una Nova Era per a Mataró
L’arribada de Rafael Lledó a la gerència de l’Hospital de Mataró, amb el seu antic adjunt de l’Hospital de Granollers, Andreu Aloy, com a nou ‘número dos’, simbolitza l’inici d’una nova era. Aquesta parella directiva, amb experiència prèvia de treball conjunt, es presumeix que aportarà una visió unificada i una estratègia coordinada per afrontar els reptes heretats. El nomenament d’Aloy, avançat per El 9 Nou i confirmat per fonts sanitàries, té una rellevància especial, ja que consolida el trencament amb l’antiga cúpula. Les expectatives del sector són altes, ja que esperen una gestió professionalitzada i allunyada de les inèrcies del passat, amb un fort èmfasi en la rigorositat financera i l’eficiència operativa. Aquesta nova direcció haurà de demostrar ràpidament la seva capacitat per revertir la tendència de pèrdues i estabilitzar la tresoreria.
Els Números Vermells: Una Crisi Financera Endèmica
La pèrdua de sis milions d’euros al setembre per al Consorci Sanitari del Maresme és una xifra que, per si sola, ja seria motiu de preocupació, però la seva magnitud real només s’entén en el context del seu historial financer. Aquesta quantitat s’afegeix a un passiu corrent de 55 milions d’euros, una obligació a curt termini que tensiona enormement les finances. Encara més alarmant és el deteriorament del fons de maniobra negatiu, que ha passat de vuit milions el 2022 a setze milions aquest any, duplicant-se en tan sols dotze mesos. Aquesta evolució indica una incapacitat creixent per finançar les seves operacions a curt termini amb els seus actius circulants. En termes financers, el consorci es troba en «causa de dissolució», una situació que en qualsevol empresa privada conduiria directament a la liquidació, si no fos per la seva naturalesa pública i la dependència del pressupost de la Generalitat de Catalunya. La preocupació del sector és evident i es tradueix en una alerta sobre la necessitat de vigilar el nombre d’alts càrrecs en una empresa en «fallida tècnica», on cada partida de despesa ha de ser examinada amb la màxima cautela.
Ressenyes Polítiques i la Xarxa Concertada
La sanitat a Catalunya, especialment la xarxa concertada, sovint es troba en la intersecció entre la gestió tècnica i la influència política. La menció de la proximitat de Jordi Valls i Ramon Cunillera amb l’espai de Junts, antiga CDC, és un detall que no passa desapercebut en l’anàlisi d’aquests moviments directius. Encara que no s’estableix una relació directa de causalitat amb la crisi financera, és innegable que els canvis de govern o d’orientació política poden precipitar reestructuracions en les cúpules d’organismes públics i concertats. Aquest fenomen és comú en molts sistemes sanitaris que operen sota models mixtos de finançament i gestió, on les decisions polítiques poden tenir un impacte significatiu en la designació de càrrecs clau. La missió del CatSalut de «posar ordre» també pot interpretar-se en un sentit ampli, no només econòmic sinó també de governança i despolitització de la gestió quan sigui necessari. L’estructura de la sanitat catalana, amb una part important gestionada per entitats amb convenis públics, fa que la titularitat i la supervisió pública siguin crucials, com demostra la decisió de la Generalitat d’assegurar la titularitat pública d’altres centres hospitalaris.
El Llegat de la Gestió Anterior i els Reptes de la Nova Direcció
La gestió anterior del Consorci Sanitari del Maresme ha deixat un llegat de «polèmiques i tresoreria adversa», un escenari complex que la nova direcció de Rafael Lledó ha d’afrontar. Els reptes són múltiples i de gran calat: primer, la imperiosa necessitat d’estabilitzar les finances i revertir les pèrdues, una tasca que requerirà decisions difícils en matèria de despesa i optimització de recursos. Segon, restaurar la confiança de la ciutadania, dels professionals sanitaris i de les institucions públiques que supervisen la seva activitat. Tercer, la possible revisió de l’estructura de càrrecs, tal com ha suggerit el sector davant la situació de fallida tècnica, buscant una major eficiència en l’organigrama. Finalment, caldrà transformar la cultura organitzativa, promovent la transparència, la rendició de comptes i una gestió basada en criteris estrictament tècnics i assistencials, per assegurar que els fons públics es destinen de la manera més eficient possible a garantir la qualitat del servei mèdic per a la població del Maresme.
La situació del Consorci Sanitari del Maresme i la dràstica reestructuració a l’Hospital de Mataró són un mirall dels reptes endèmics que afronta una part de la sanitat catalana concertada. La degradació de Jordi Valls i l’entrada de la nova cúpula directiva amb Rafael Lledó i Andreu Aloy no són meres anècdotes administratives, sinó el reflex d’una pressió financera insostenible i la voluntat —o la necessitat— de «posar ordre» en una entitat essencial per a la salut pública. La pèrdua de sis milions d’euros, sumada a un passiu corrent de 55 milions i un fons de maniobra negatiu que s’ha duplicat fins als setze milions, dibuixa un panorama de fallida tècnica que exigeix mesures urgents i valentes.
Les conseqüències d’aquesta crisi, si no es gestiona amb èxit, podrien ser profundes, afectant directament la qualitat i la capacitat assistencial per als ciutadans de Mataró i el Maresme. Per extensió, aquest cas pot tenir implicacions per a la resta de la xarxa sanitària concertada catalana, subratllant la necessitat d’una supervisió més estricta per part de les administracions públiques (CatSalut, Generalitat) per garantir la viabilitat i l’excel·lència dels serveis sanitaris. La transparència en la gestió dels fons públics i la rendició de comptes esdevenen pilars fonamentals en aquest context. Els propers mesos seran crucials per determinar si aquesta reestructuració representa el punt d’inflexió necessari per a la recuperació del consorci, o si la tensió entre l’eficiència econòmica i la qualitat assistencial continuarà sent una batalla constant en un servei tan vital. La història d’aquest canvi de guàrdia a Mataró és, en essència, una crònica de la permanent tensió entre la política, la gestió i la necessitat imperiosa de mantenir un sistema de salut públic robust i eficient.
https://cronicaglobal.elespanol.com/vida/20231211/el-hospital-mataro-aparta-numero-perder-millones/816418445_0.html
