Un territori acostumat a conviure amb l’emergència

Al peu del Mediterrani, entre la pressió urbanística del litoral i la fragilitat dels boscos mediterranis, Catalunya s’ha convertit en el laboratori més actiu de l’Europa meridional en matèria d’alertes mòbils d’emergència. Des que el sistema ES-Alert es va consolidar el 2022 com a infraestructura estatal de missatges cel·lulars geolocalitzats, aquesta comunitat ha enviat 134 alertes en tan sols tres anys, segons les dades de Protecció Civil a les quals ha tingut accés la redacció. És la xifra més alta de totes les autonomies espanyoles, i dibuixa un retrat precís d’una societat que aprèn a rebre instruccions de supervivència directament al telèfon mòbil quan el foc, l’aigua o la indústria es tornen amenaça.

El balanç d’aquest trienni revela que no estem davant d’una eina ornamental: dels 134 avisos llançats, un 71% —és a dir, 95 alertes— han correspont a emergències reals, mentre que les 39 restants han estat simulacres dissenyats per posar a prova la xarxa. Aquesta proporció situa Catalunya en una posició paradoxal: és alhora la regió que més confia en el sistema i la que més el sotmet a testos de tensió, en un context on altres territoris encara dubten a prémer el botó que interromp la quietud de milers de ciutadans.

El foc i l’aigua, protagonistes de la por

Les xifres parlen per si soles. La causa principal d’activació ha estat, amb diferència, el risc d’incendi, amb 57 alertes llançades sota el paraigua del pla Infocat, el dispositiu que es desplegua quan les flames amenacen el bosc i les cases. No és casualitat: els estius catalans s’han tornat més llargs, més secs i més violents, i la memòria encara crema amb episodis recents com els recollits a Espanya crema: tres fronts actius, 14.000 hectàrees cremades i un piromà detingut a Madrid mentre la UME lluita a tres bandes, que mostren com la gestió del foc s’ha convertit en una qüestió d’Estat.

En segon lloc, les pluges intenses i inundacions han generat 30 activacions. És el cas de les darreres alertes que van sonar fa poques setmanes a les terres de l’Ebre, arran dels aiguats que van obligar a suspendre les classes durant dos dies, a tallar carreteres afectades i a recomanar la limitació de la circulació. Allà, el telèfon va esdevenir un altaveu de l’administració quan el riu sortia del seu llit i l’aigua convertia el paisatge en una trampa.

El fantasma químic que mai no arriba

El sistema ES-Alert va néixer amb un propòsit original molt diferent del seu ús real. Pensat inicialment per al risc químic i nuclear, centrat sobretot a l’entorn petroquímic, la pràctica ha demostrat que aquesta vocació inicial ha quedat eclipsada. Només s’ha activat vuit cops per aquest motiu: sis vegades el pla PlaseqCAT, per protegir la població en cas d’accident químic en una indústria, i dues vegades el PlaseqTA, d’emergències químiques exclusivament a l’entorn petroquímic de Tarragona.

Aquest desfasament entre disseny i realitat planteja un debat tècnic profund. Mentre els planificadors imaginen catàstrofes industrials, la ciutadania rep avisos de flames i riuades. La paradoxa tarragonina —bressol teòrica del sistema— només ha viscut dos avisos reals lligats a la seva gran indústria, i la resta del territori ha hagut de reinventar l’eina per a amenaces climàtiques que ningú no va prioritzar en el paper fundacional.

El perill de la banalització

Fonts d’emergències consultades alerten d’un risc subtil però greu: la banalització. Tot i que és un sistema cada vegada més utilitzat, no se’n pot fer un ús abusiu per evitar que la ciutadania deixi de reaccionar-hi. El so característic que interromp qualsevol tasca perd efecte si sona massa sovint sense causa justificada. El mateix principi que regeix les sirenes d’exterior o els simulacres escolars s’aplica ara a la butxaca de cada ciutadà.

Tampoc és útil, asseguren els tècnics, per a fenòmens imprevisibles, ja que requereix d’una ubicació concreta i d’un temps de reacció administrativa. Núria Parlón, consellera d’Interior, ho explicava amb claredat després de la riuada a Sant Quintí de Mediona que va provocar la mort d’un pare i un fill arrossegats per l’aigua dins del seu cotxe: «L’Esalert és útil quan has de donar una indicació precisa en un moment determinat per protegir la població». La tragèdia va demostrar els límits de la tecnologia quan la violència de la natura supera la capacitat d’avís.

La prova que s’acosta

En les properes hores, els telèfons mòbils de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental i Occidental vibraran amb una alerta sonora de test. Protecció Civil recorda que es tracta d’una prova i que no s’ha de trucar al 112. El missatge incorporarà un enllaç a una enquesta breu per valorar-ne el funcionament, en un exercici de retroalimentació ciutadana que pretén polir l’eina abans de la propera temporada d’incendis.

Aquesta simulació arriba en un moment en què la geoestratègia també posa pressió sobre la seguretat civil europea, com es pot llegir a Europa en el Crepuscle de la Incertesa: Celebració a Espanya, Tensions Creixents a l’Iran, on es constata que les crisis exigeixen canals de comunicació directa i ferms entre les institucions i la població.

Una eina que defineix el nou pacte de seguretat

El balanç de 134 alertes no és només un recompte tècnic: és la prova que Catalunya ha internalitzat un nou pacte de seguretat on l’Estat parla directament a la butxaca del ciutadà. La consolidació d’aquest sistema coincideix, a més, amb canvis estructurals en altres àrees de la gestió pública, com es reflexa a Desarrollo de un marco conceptual para la evaluación de la atención a la cronicidad en el Sistema Nacional de Salud, on la proximitat i la prevenció esdevenen eixos centrals de l’administració.

El fet que Protecció Civil hagi optat per una política d’ús intens, però segmentat, mostra una maduresa institucional que altres comunitats observen amb atenció. El 71% d’activacions reals davant del 29% de simulacres indica que el sistema no s’ha diluït en exercicis burocràtics, sinó que acompanya crisis concretes: des de l’evacuació preventiva davant el foc fins a la paralització de la vida quotidiana a l’Ebre sota la pluja.

Per què importa avui aquest balanç

Tancar aquest recompte amb la mirada posada en el futur immediat obliga a reconèixer que Catalunya s’ha convertit en el banc de proves de la resiliència digital espanyola. El sistema ES-Alert ha demostrat que pot salvar vides si s’usa amb precisió, però també que la seva eficàcia depèn de la credibilitat que mantingui davant d’una població cada vegada més exposada a fenòmens extrems. En un país on el clima i la indústria marquen el ritme de l’alerta, la veu que surt del mòbil ja no és un experiment: és una qüestió de supervivència col·lectiva.