La investigació judicial avança cap a l’Audiència Nacional mentre es registren noves tensions en l’assentament del Trampolí
La crisi migratòria a Ceuta continua sent el centre de l’actualitat política, judicial i social, amb un nou capítol que s’ha obert aquest dilluns. La jutgessa que ha rebut la denúncia contra el delegat del Govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano, ha acordat inhibir-se del cas i remetre les actuacions a la Secció d’Instrucció del Tribunal Central de Instància de Madrid. Aquest pas suposa un canvi clau en l’escrutini judicial, ja que ara serà la Audiència Nacional, i concretament la jutgessa María Tardón, qui hagi de decidir si crida a declarar com a investigat al representant del Govern per la seva actuació durant l’arribada massiva de migrants els dies 30 i 31 de juliol. La decisió judicial arriba en un moment d’extrema delicadesa, mentre la situació al camp de migrans del Trampolí és cada dia més tensa.
En el terreny del fet, les darreres hores han portat una nova escaramuca que ha requerit l’intervenció de les forces de seguretat. Segons fonts policials, una pella entre almenys una vintena de migrants, alguns d’ells amb palos com a armes, ha esclatat dins de l’assentament il·legal de la platja del Trampolí. L’enfrontament ha estat prou greu com perquè tres persones fossin traslladades amb ambulància a l’Hospital Universitari de Ceuta amb diverses lesions. La Guàrdia Civil i les Fuerzas Armades han hagut d’intervenir per separar els grups i restablir l’ordre, senyals d’una inestabilitat que persista setmanes després de l’avalancha inicial. Malgrat el desplegament massiu de recursos, que ha portat a 2.800 militars, 250 operatius addicionals, 300 efectius de la Policía i 250 de la Guàrdia Civil, les autoritats reconeixen que aquests efectius no són suficients per controlar una situació que sembla cada dia més complexa.
La batalla política es trasllada als platós dels mitjans de comunicació mentre es destapa una nova trama de contractació irregular
La polèmica ha saltat també als espais de debat polític. Aquest dilluns, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha visitat LaSexta, on ha anunciat que al voltant de 200 migrants tornen cada dia a Marroc i que s’espera arribar a les 10.000 places d’acollida a Ceuta. Per la seva banda, el alcalde de Ceuta, Juan Jesús Vivas, ha assegurat que la crisi «podria haver-se evitat» i ha acusat Moncloa de manca de «voluntat» per tramitar els expedients. La diputada de Más Madrid al grup Sumar al Congrés, Tesh Sidi, ha criticat el termini anunciat per Sánchez per posar fi a la crisi, considerant-lo «massa tard», i ha demanat un repartiment urgent de menors per arribar a la normalitat el més aviat possible.
En paral·lel a la lluita política, les forces de seguretat han destapat una nova suposada trama de contractació irregular de migrants. En una intervenció conjunta en dos establiments de la ciutat, la Guàrdia Civil ha procedit a la detenció provisional de dos immigrants que treballaven sense autorització en una peluqueria de la barriada del Morro. Els dos treballadors portaven aproximadament un mes desenvolupant la seva activitat laboral de manera irregular, segons fonts policials. Aquest nou cas posa de manifest les dificultats per controlar el fluxe de persones i les activitats econòmiques informals que poden estar sorgint en el si d’aquesta crisi.
La situació social també és un punt de preocupació. L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe) ha detectat un augment del 76% en el nombre de missatges racistes i xenòfobs a l’agost, arribant als 101.025 missatges, la majoria d’ells dirigits contra persones migrants, un augment que coincideix directament amb la crisi de Ceuta. En aquest escenari de tensions creixents, la investigació judicial que ara ha arribat a l’Audiència Nacional sembla un punt d’inflexió clau per determinar les responsabilitats polítiques i gestores d’una crisi que continua escrivint història cada dia. La tempesta perfecta a Ceuta, amb la desclassificació d’informes i la batalla política per la gestió de la crisi, continua sent el fil conductor d’una situació que el govern espanyol intenta controlar amb mesures que, segons alguns analistes, podrien necessitar un temps que la societat ja no està disposada a donar. La decisió de la jutgessa Tardón serà, sense cap dubte, un dels properos capítols més decisius d’aquest procés.
