La sanitat pública del Maresme enfronta una de les seves crisis de personal més greus dels darrers anys. El Consorci Sanitari del Maresme ha posat sobre la taula el tancament temporal de la unitat d’hospitalització pediàtrica de l’Hospital de Mataró, una mesura dràstica que implicaria derivar els ingressos procedents d’urgències cap a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, conegut popularment com a Can Ruti. La proposta, que la gerència ha traslladat directament als representants dels treballadors, respon a una «manca de pediatres excepcional» que ha deixat el servei en una situació d’inviabilitat operativa immediata, segons reconeixen tant la direcció del centre com el Departament de Salut de la Generalitat.
Una escassetat estructural que s’arrossega des de gener
El problema no és nou, però s’ha agudit de manera crítica en les darreres setmanes. Fonts sindicals asseguren que ja en gener, quan es va fer la planificació anual dels torns, el servei arrastrava un dèficit equivalent a 4,5 places de pediatres que no van poder ser cobertes. Aquesta buida inicial s’ha vist empitjorada per la coincidència de diverses baixes laborals imprevistes —baixes mèdiques, excedències i marxes— que han deixat la plantilla operativa en 23 metges, una xifra clarament insuficient per garantir la seguretat assistencial les 24 hores del dia. Per intentar pal·liar el buit, el centre ha obert una convocatòria urgent per cobrir set places de pediatria, però la dificultat per atraure especialistes en el context actual fa que la solució no sigui immediata.
Des del Departament de Salut s’insisteix en que Catalunya pateix un «context de manca de pediatres generalitzat» i que el cas de Mataró és «excepcional» per la confluència de circumstàncies sobrevingudes, desvinculant-lo de les planificacions estivals habituals. No obstant això, el comitè d’empresa denuncia que la manca de previsió i la incapacitat per fidelitzar professionals han portat a aquest punt de ruptura. La reorganització proposada no només afecta els ingressos, sinó que inclou un canvi radical en l’organització dels torns: es passa del model actual —diferenciat entre jornada ordinària de matí i urgències de tarda i nit— a un sistema globalitzat de franges de 12 hores, una modificació de les condicions laborals que els professionals han d’avaluar i respondre en qüestió de hores.
Garanties assistencials i reacció política immediata
Tant la gerència com Salut han volut transmetre tranquillitat a la ciutadania. La prioritat absoluta, asseguren, és mantenir l’atenció pediàtrica urgente, els partos i l’atenció als nous nascuts amb la màxima qualitat. Des de l’administració es garanteix que, de moment, «no s’ha fet cap derivació a Can Ruti» i que es treballa per «buscar la millor solució» per garantir la cobertura a Mataró. La proposta actual manté a l’Hospital de Mataró l’atenció a les urgències que no requereixin ingress i tota l’activitat obstètrica i neonatal, concentrant només a Badalona els nens que necessitin quedar-se ingresats després de passar per urgències.
La notícia ha generat una forta alarma social a la ciutat. Un missatge viralitzat aquest dijous alertava del tancament immediat del servei, obligant a les autoritats a desmentir que la mesura estigui en vigor «des d’avui». La regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable de l’Ajuntament de Mataró ha valorat negativament l’anunci i ha exigit explicacions formals tant al Consorci com al Departament de Salut, advint que «no podem perdre el servei». La pressió institucional s’afegeix a la tensió interna, on els pediatres tenen fins a demà divendres per donar el seu vist i plau —o rebutjar— una reorganització que canviarà la seva feina diària i la mapa assistencial de la comarca.
La situació posa de relleu la fragilitat del sistema davant la fugada de talent i l’envelliment de les plantilles, un debat que traspassa les murs de Mataró. La capacitat de l’Administració per revertir aquesta tendència marcarà si el tancament és un parèntesi de setmanes o el inici d’una reorganització comarcal permanent. Mentre els professionals deliberen, les famílies del Maresme esperen certeses sobre on portaran els seus fills si necessiten ingressar en els propers mesos. Per entendre l’amplor dels canvis directius que s’estan produint a l’entorn sanitari comarcal, és rellevant seguir l’evolució de la revolució directiva al sistema sanitari català liderada per Joaquim Casanovas, que podria influir en la gestió de futures crisis de personal.
En paral·lel, la tensió assistencial no és exclusiva de la pediatria. La manca de recursos i la pressió assistencial afecten altres àrees crítiques, com evidencien les alertes recents sobre la seguretat dels pacients en serveis d’urgències de la regió metropolitana, com el cas dels metges d’Urgències de Terrassa que van advertir del risc per als pacients mesos abans d’un tràgic succeït. Aquest context reforça la necessitat de solucions estructurals i no paràtols per garantir la sostenibilitat de la sanitat pública al territori.
