En un gest polític d’una contundència i unanimitat poc habituals, el ple de l’Ajuntament de Mataró ha aprovat per unanimitat una declaració institucional en defensa de la sanitat pública a la capital del Maresme. Aquesta decisió, presa el 3 de juny de 2026 i impulsada per via d’urgència des de la Junta de Portaveus, no només subratlla la preocupació creixent per l’estat dels serveis sanitaris a la ciutat, sinó que també cristal·litza un clam ciutadà que s’ha mantingut viu durant més d’una dècada. La unitat de tots els grups municipals envia un missatge clar i inequívoc al Departament de Salut i a l’Institut Català de la Salut (ICS): la salut dels mataronins és una prioritat innegociable i qualsevol retallada o desmantellament de serveis trobarà una ferma oposició política i social.

Aquesta declaració institucional no és una simple presa de posició protocol·lària, sinó un document que abraça explícitament les reivindicacions d’un actor clau en la defensa del sistema sanitari: la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i el Maresme. Aquesta entitat, amb una trajectòria de mobilització que es remunta a l’any 2011, ha estat l’ànima d’un moviment que ha impulsat caminades reivindicatives, concentracions massives, recollides de firmes i accions de carrer, mantenint viva la flama d’un «clam compartit per milers de mataronins»: la sanitat pública és un patrimoni col·lectiu que cal defensar davant qualsevol retrocés. L’alineació del consistori amb aquests principis i demandes representa un punt d’inflexió significatiu en la lluita per garantir una atenció sanitària de qualitat i de proximitat per a tots els ciutadans.

El text aprovat pels representants locals exigeix la implementació de mesures concretes per revertir el que consideren un deteriorament progressiu del servei. Les peticions inclouen el reforçament de l’atenció primària, el manteniment dels serveis de proximitat —especialment aquells que garanteixen l’accés a les urgències en horaris crítics— i l’acceleració de les infraestructures sanitàries que la ciutat porta anys esperant. L’oposició frontal al tancament del servei d’urgències dels Centres d’Atenció Primària (CAP) durant els dissabtes és l’eix central d’aquest rebuig, una mesura que, segons el consistori, «suposa un deteriorament de la proximitat assistencial i una sobrecàrrega d’altres dispositius sanitaris». Aquest article analitzarà en profunditat les implicacions d’aquesta decisió política i el futur del model sanitari a Mataró.

Unanimitat contra els retalls: el clam de Mataró

La declaració institucional de Mataró no només destaca per la seva unanimitat, sinó també per la seva profunditat en el diagnòstic i la fermesa en les demandes. El document defineix la sanitat pública com «un dels pilars fonamentals del nostre estat del benestar» i una «eina imprescindible de cohesió social, igualtat i justícia». Més enllà del seu caràcter universal, se subratlla la seva capacitat per garantir que totes les persones puguin accedir «en condicions d’igualtat a una atenció sanitària pública i de qualitat».

Aquesta visió compartida de la sanitat pública impulsa una sèrie de reclamacions fonamentals que l’Ajuntament de Mataró fa seves:

• Reforçament de l’Atenció Primària: L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema de salut i la base d’una medicina preventiva i de proximitat. El seu debilitament repercuteix directament en la qualitat assistencial i en la sobrecàrrega d’altres nivells d’atenció, com les urgències hospitalàries.
• Manteniment dels Serveis de Proximitat: Es recalca la importància de conservar els serveis actuals, evitant centralitzacions que allunyin els recursos sanitaris del ciutadà, especialment en barris i zones amb menys accessibilitat.
• Acceleració de les Infraestructures Sanitàries Pendents: La ciutat de Mataró té projectes sanitaris que fa anys que estan aturats o avancen amb lentitud. La declaració exigeix un impuls decisiu per fer-los realitat i adequar les instal·lacions a les necessitats actuals i futures de la població.

La qüestió de les urgències de CAP: un model en perill

Un dels punts més conflictius i que ha provocat la reacció més unànime és l’oposició al tancament del servei d’urgències dels Centres d’Atenció Primària (CAP) durant els dissabtes. Aquesta mesura és vista pel consistori com una pèrdua inacceptable de qualitat assistencial i un atac directe al model d’atenció de proximitat que tant valoren els ciutadans.

El text de la declaració és contundent en aquest sentit, afirmant que «no podem acceptar que, sota el pretext de l’optimització dels recursos, es prenguin decisions que impliquin retallades de personal o alteracions d’un model d’atenció primària basat en la proximitat, la confiança i el coneixement directe dels pacients». Aquesta frase encapsula la filosofia que defensa l’Ajuntament i la Coordinadora, que veuen en la relació metge-pacient de proximitat un element insubstituïble del sistema públic.

El tancament dels serveis d’urgències dels CAP els dissabtes té diverses conseqüències negatives directes:

• Deteriorament de la Proximitat Assistencial: Obliga els pacients a desplaçar-se a altres centres, sovint més allunyats, perdent la rapidesa i la familiaritat del servei local.
• Sobrecàrrega d’Altres Dispositius Sanitaris: Les urgències hospitalàries i els serveis d’emergència veuen incrementada la seva càrrega de treball, ja de per si elevada, podent afectar els temps d’espera i la qualitat de l’atenció general.
• Pèrdua de Qualitat de Vida: Per a molts ciutadans, especialment gent gran o persones amb mobilitat reduïda, el tancament dels serveis de proximitat suposa una barrera afegida per accedir a l’atenció mèdica urgent.

Aquesta preocupació s’ha intensificat davant informes de crisi silenciosa en l’àmbit de la seguretat sanitària que posen de manifest la necessitat de reforçar, i no retallar, els recursos sanitaris públics. La declaració institucional, per tant, és una resposta contundent a una percepció de risc per a la salut pública.

La Coordinadora: la veu ciutadana d’una lluita constant

L’Ajuntament de Mataró ha volgut posar en valor la tasca de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i el Maresme, reconeixent-la com un agent fonamental de la mobilització social. Des de la seva constitució l’any 2011, l’entitat ha estat una força persistent i necessària en el panorama local.

La seva labor ha estat crucial per a:

• Sensibilització: Informar la ciutadania sobre els canvis i retallades en el sistema de salut i les seves conseqüències.
• Mobilització: Organitzar i canalitzar el malestar ciutadà en accions visibles i reivindicatives.
• Defensa del Sistema Públic: Ser un contrapoder que pressiona les administracions per garantir el dret a una sanitat de qualitat per a tothom.

El suport explícit del consistori a la Coordinadora no només legitima la seva causa, sinó que també crea un front comú polític i social contra les decisions que puguin malmetre el sistema sanitari. Aquest fet és especialment rellevant en un moment on la col·laboració entre institucions i moviments socials és clau per abordar reptes complexos, fins i tot en qüestions que, d’entrada, semblen menys directament connectades amb la sanitat però que toquen la gestió pública i la responsabilitat, com la crònica d’una inacció injustificable en altres àmbits públics.

Conclusió: un futur incert però amb un front unit

L’unanimitat política a Mataró en la defensa de la sanitat pública marca un precedent important i envia un missatge de fermesa que el Departament de Salut i l’ICS no podran ignorar. Aquest front comú entre el consistori i la ciutadania, a través de la Coordinadora, demostra que hi ha límits que no es poden traspassar sense generar una resposta contundent. La sanitat pública, definida com un pilar de la cohesió social i la igualtat, és un dret fonamental la defensa del qual traspassa ideologies i programes polítics particulars.

El futur de la sanitat a Mataró i, per extensió, a Catalunya, dependrà ara de la capacitat de diàleg i de la voluntat política per trobar solucions que garanteixin l’eficiència sense comprometre la qualitat i la proximitat assistencial. Caldrà veure si el missatge clar enviat des de Mataró es tradueix en una revisió de les polítiques de retallades i en una aposta decidida per reforçar l’atenció primària i les infraestructures sanitàries. L’amenaça constant de tancaments i la disminució de serveis obliga a una vigilància constant i a una mobilització permanent, on la unitat política i la pressió ciutadana esdevenen els actius més valuosos. El compromís de tots els grups municipals de Mataró representa una esperança en un panorama sovint marcat per les tensions i les retallades, reafirmant que la defensa del benestar col·lectiu és una tasca compartida i irrenunciable. La ciutadania, de la mà dels seus representants, continuarà exigint la sanitat que mereix.

https://capgros.elnacional.cat/es/healthy/salud/mataro-acuerdo-unanime-por-sanidad-publica-cap-urgencias818623102_amp.html

Fuente original: https://capgros.elnacional.cat/es/healthy/salud/mataro-acuerdo-unanime-por-sanidad-publica-cap-urgencias_818623_102_amp.html