
El consistori de Mataró ha fet efectiva la cessió gratuïta d’una finca de 11.163 m² per a la construcció del nou hospital d’atenció intermèdia de la localitat, un pas determinant que situa el projecte en una fase avançada del seu procés d’execució. La parcel·la, que ja disposa de la calificació urbanística adequada per a ús com a equipament sociosanitari, es troba ubicada davant del Hospital de Mataró, a la carretera de Cirera, i en l’actualitat funciona com a aparcament. Amb aquesta operació, l’Ajuntament de Mataró posa a disposició del Servei Català de la Salut (CatSalut) un terreny estratègic que permeturarà donar resposta a una demanda històrica del territori en matèria de recursos sanitaris per a pacients amb patologies cròniques i necessitats d’atenció intermèdia.
El nou centre, que comptarà amb una superfície construïda de 14.000 m², suposarà una inversió valorada en 13 milions d’euros i disposarà de 244 llits d’internament destinats a pacients que requereixin estades temporals per a la seva recuperació funcional, cures especialitzades o tractament de malalties cròniques en fase evolucionada, incloses aquelles situades en el procés final de la vida. A més, el centre integrarà 82 places d’hospital de dia, una xifra que reflecteix la voluntat de garantir una atenció amb un nivell de intensitat intermèria, ni hospitalària ni domiciliària, que faciliti la rehabilitació i el seguiment continuat dels pacients sense requerir la permanència en un llit d’hospitalització. El projecte respondreà, per tant, a una necessitat estructural del sistema assistencial que fa anys que reclama un redisseny de la xarxa sociosanitària al Maresme, comarca en la qual es troba enclavada Mataró.
Un nou equipament que absorbeix l’activitat de l’antic Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena i reordena la xarxa sociosanitària del Maresme
Segons els termes del conveni subscrit, el nou Hospital d’Atenció Intermèdia de Mataró assumirà l’activitat actual del Antic Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, un centre sociosanitari que opera amb 90 llits i que veu, d’aquesta manera, com la seva funcionalitat es trasllada a un equipament de noves construccions amb capacitat significativament superior. Aquesta reordenació respondrà a una planificació estratègica que busca centralitzar i millorar l’oferta assistencial en un únic espai modern, amb infraestructures dissenyades per optimitzar l’atenció i guanyar en eficiència operativa. El Servei Català de la Salut ha quedat compromès a tenir les instal·laciones en funcionament en un termini màxim de cinc anys des que s’iniciïn les obres, un pla temporals que exigeix una execució àgil i una coordinació estreta entre l’administració sanitària i els serveis municipals.
L’ús del sòl està, a més, condicionat a un vincle de destinació sociosanitària que s’estendreà durant un mínim de 30 anys, una clàusula que garanteix la estabilitat i la sostenibilitat del projecte a llarg termini i evita la possible desviació del terreny cap a altres usos que no respondrien a les necessitats de la població del Maresme. Aquesta condició reflecteix la serietat del compromís assumit per les parts signants i la voluntat de dotar la comarca d’un equipament permanent i definitiu, allunyat de la lògica de les instal·lacions provisionals o temporals que sovint han caracteritzat la resposta del sistema sanitari a les necessitats de atenció intermèdia.
El Consorci Sanitari del Maresme i la demanda de la Comarca: una xarxa assistencial que necessita un reforç estructural
La construcció d’aquest nou hospital de crònics a Mataró obeeix a una demanda explícita del Consorci Sanitari del Maresme, una entitat pública participada pel Servei Català de la Salut, l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme, que agrupa la totalitat de l’activitat sanitària i hospitalària de la comarca. La xarxa assistencial del Consorci comprèn actualment el Hospital de Mataró, la Residència Sant Josep —amb 62 llits i un centre de dia—, l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, així com tres centres d’atenció primària i diversos recursos especialitzats en salut mental i adiccions. Aquests últims inclouen el centre de salut mental d’El Masnou, així com els serveis d’atenció a la salut mental d’adults i de població infantil i juvenil, tots dos ubicats a Mataró.
Laitat d’aquesta xarxa, amb múltiples nuclis assistencials dispersos geogràficament i amb nivells d’activitat desiguals, ha evidenciat durant anys la necessitat d’un equipament centralitzat i especialitzat en atenció intermèdia que pugui absorbir la demanda creixent de la població del Maresme. El nou centre no només alleujarà la sobrecarga del Hospital de Mataró, sinó que també permetrà optimitzar els recursos humans i materials del Consorci, evitant duplicitats i millorant la continuïtat assistencial dels pacients crònics. Dins d’aquest context de reordenació de la xarxa sociosanitària, cal recordar que el Nou Plan de Salut de Barcelona 2021-2025 ja posava de manifest la necessitat de reforçar els recursos d’atenció a la cronicitat i l’atenció intermèdia com a pilars fonamentals per garantir una atenció integral i sostenible. La iniciativa de Mataró s’alinea, doncs, amb aquestes directrius estratègiques a escala territorial i amb el desenvolupament d’un marc conceptual per a l’avaluació de l’atenció a la cronicitat al Sistema Nacional de Salut, que subratlla la importància de disposar d’infraestructures específiques per a la població amb malalties cròniques evolucionades.
Les fonts de la Generalitat i de l’Ajuntament de Mataró van anticipar fa mesos que el projecte prendria aquest nou impuls, coincidint amb la formalització de la cessió del terreny que obre la porta a la fase de licitació de les obres. Es preveu que el Servei Català de la Salut iniciï pronto els tràmits per a la contractació de les obres del centre, un pas que activarà el cronograma de construcció i permetrà començar a visualitzar les obres en un horitzó de temps raonable. La inversió de 13 milions d’euros, gestionada íntegrament per l’administració sanitària catalana, representa un compromis significatiu amb la millora de l’estructura hospitalària del Maresme, una comarca que ha de fer front a les necessitats d’una població en envelliment i amb una prevalència creixent de malalties cròniques que exigeixen recursos específics i dedicats.
Condicions del conveni, cronograma i compromís amb la sostenibilitat del projecte hospitalari
El conveni de cessió signat entre l’Ajuntament de Mataró i el Servei Català de la Salut estabeleix un marc de compromisos mutus que van més enllà de la simple cessió del terreny. Per una banda, l’administració local ha posat a disposició del sector sanitari una parcel·la de 11.163 m² de manera gratuïta, una mostra de la voluntat municipal de facilitar l’execució d’un projecte d’elevada importància estratègica per a la salut de la població. Per l’altra, el Servei Català de la Salut ha assumit l’obligació de tenir el centre operatiu en un termini de cinc anys, un pla temporal que, si bé no és exèrcit, exigeix una planificació rigorosa i una execució eficient dels treballs d’obra civil, instal·lacions i equipament.
La condició del vincle de 30 anys de destinació sociosanitària és, probablement, una de les claus més rellevants del conveni. Aquesta clàusula assegura que el terreny no podrà ser reconvertit ni utilitzat per a finalitats alternatives durant més de tres dècades, protegint així la inversió pública i garantint que el projecte tingui la continuïtat necessària per consolidar-se com un element estructural de la xarxa assistencial del Maresme. Aquesta perspectiva a llarg termini és fonamental en un context on la planificació sanitària sovint es veu lligada a cicles polítics curts i on la manca de visió estratègica pot deixar equipaments obsolets o infrautilitzats.
Amb la cesió del terreny feta efectiva i la previsió d’inici dels tràmits de licitació de les obres, el projecte del nou Hospital d’Atenció Intermèdia de Mataró entra en una fase de major concreció operativa. El Servei Català de la Salut haurà de redactar els placs tècnics, definir els criteris de valoració de les ofertes i seleccionar l’empresa adjudicatària que dugui a terme la construcció del centre de 14.000 m² amb 244 llits d’internament i 82 places d’hospital de dia. Tot i que els terminis exactes de licitació encara no s’han definit públicament, les fonts de la Generalitat i de l’Ajuntament indiquen que el procés s’iniciarà de manera imminents, donant així continuïtat a una cadena d’operacions que ha de culminar amb l’entrada en funcionament del nou equipament abans de cinc anys.
La relevància d’aquest projecte transcendeix els límits de la localitat de Mataró i s’inscriu en un context més ampli de redefinició de l’atenció sociosanitària a Catalunya. La creixent prevalència de malalties cròniques, l’envelliment de la població i la necessitat de garantir una atenció digna i adequada als pacients en fase terminal o amb patologies evolucionades exigeixen una aposta decidida per infraestructures específiques i no pas per la improvisació o la dependència d’equipaments provisionals. El nou Hospital d’Atenció Intermèdia de Mataró representa, en aquest sentit, un exemple de com la planificació estratègica i la col·laboració entre administracions poden donar resposta a les necessitats reals de la població, alineant-se amb els principis de sostenibilitat, accessibilitat i qualitat que han de regir el sistema sanitari català en les properes dècades.


