La proliferació de tàctiques de frau dirigides a inversors ha transcendit la ficció per a esdevenir una realitat palpable en l’esfera digital. L’aparició de l’intel·ligència artificial (IA) ha catalitzat una sofisticació sense precedents en l’execució d’aquestes estafes, que ara inunden les xarxes socials amb anuncis enganyosos, vídeos deepfake i promeses de rendibilitats irrisòries. Aquesta situació es veu exacerbada per un clima d’incertesa econòmica global, que impulsa a un segment de la població menys experimentada en finances a cercar vies alternatives per a augmentar el seu capital. En aquest context, els ciberdelinqüents exploten la necessitat i la manca de coneixement, transformant les plataformes socials en un camp abonat per a la manipulació. Segons l’Oficina Federal d’Investigacions (FBI), les estafes d’inversió s’han consolidat com la principal font d’ingressos per al cibercrim organitzat, generant prop de 6.600 milions de dòlars anuals només amb els delictes denunciats, una xifra que eclipsa altres formes de frau com el correu electrònic comercial compromès (BEC), que va generar 2.800 milions de dòlars.

L’Escalada del Frau a la Era Digital

La distinció entre una oportunitat d’inversió legítima i un engany s’ha tornat una tasca complexa. Els actors maliciosos disposen avui d’un arsenal de tàctiques per a conferir versemblança als seus fraus. La intel·ligència artificial, particularment en la generació de vídeos deepfake, representa un vector crític en aquesta evolució. Moltes d’aquestes estafes s’inicien amb anuncis maliciosos o enganyosos difosos a través de les xarxes socials, que actuen com a esquer per a obtenir informació personal de les víctimes o per a redirigir-les directament cap a esquemes d’inversió fraudulents.

Un exemple d’aquesta tendència es va observar el juny de 2025, quan es van detectar campanyes d’anuncis a Instagram que suplantaven la identitat de bancs reconeguts. Aquests anuncis oferien condicions temptadores, com ara comptes amb tipus d’interès inusualment alts, amb l’objectiu d’induir les víctimes a fer clic i a introduir les seves dades bancàries. Altres estratègies incloïen històries d’Instagram que presentaven deepfakes d’estrategs d’inversions bancàries, dissenyades per a recopilar informació personal i/o atraure els usuaris a grups de WhatsApp dedicats a estafes d’inversió. Aquesta pràctica de suplantació de figures públiques mitjançant intel·ligència artificial ha estat documentada en diverses ocasions, posant de manifest la vulnerabilitat dels usuaris davant la manipulació digital.

Metodologies d’Engany Avançades

L’any 2024 va ser testimoni d’una campanya que va difondre un vídeo fals del futbolista Lionel Messi per a promocionar inversions fictícies a través d’una aplicació que prometia guanys desproporcionadament alts. Aquests casos subratllen la creixent sofisticació en l’ús de la imatge i la veu per generar credibilitat en els enganyadors.

En el mateix període, la companyia de seguretat ESET va identificar una campanya significativa del troià anomenat Nomani. Aquesta operació utilitzava anuncis i llocs web de phishing dissenyats per a imitar mitjans de notícies locals o altres organitzacions legítimes. Alternativament, presentaven visuals genèrics de temàtica financera, amb noms d’esquemes d’inversió que canviaven freqüentment, com ara «Quantum Bumex, Immediate Mator o Bitcoin Trader».

Les característiques distintives de la campanya Nomani, i d’altres operacions similars, incloïen:

• Formularis de registre dissenyats per a replicar la legitimació de les plataformes financeres genuïnes.
• Promeses de rendibilitats excepcionals amb riscos pràcticament inexistents, apel·lant a l’avarícia i la necessitat.
• Pàgines d’aterratge (landing pages) amb un disseny professional i de gran qualitat, per a generar confiança i enganyar fins i tot els usuaris més curosos.
• Ús de testimonis falsos de suposats inversors exitosos, sovint amb fotografies de stock o identitats robades, per a reforçar la credibilitat de l’engany.

L’objectiu central de la campanya Nomani era persuadir la víctima a entregar la seva informació personal. Aquesta informació era posteriorment utilitzada pels estafadors per a contactar-les directament, sigui per telèfon o per altres mitjans. Mitjançant aquest contacte directe, els estafadors manipulaven les víctimes per a inscriure-les en estafes d’inversió fraudulentes, per a sol·licitar préstecs en nom seu, o fins i tot per a instal·lar programari d’accés remot en els seus dispositius, cosa que els atorgava control total sobre els equips de les víctimes. ESET va documentar un increment del 335% en les amenaces relacionades amb Nomani entre el primer i el segon semestre de 2024, i va bloquejar més de 8.500 dominis associats a aquesta campanya maliciosa. Aquesta marea d’amenaces, que recorda l’amenaça silenciosa d’altres cicles viciosos que exploten vulnerabilitats, subratlla la necessitat de vigilància i resiliència en l’àmbit digital.

Reflexió Editorial: El Futur del Frau Digital i la IA

L’escalada de les estafes d’inversió impulsades per intel·ligència artificial no és merament un problema tecnològic; és una manifestació de la complexa interacció entre la innovació, la vulnerabilitat humana i la necessitat de regulació. La capacitat de la IA per a generar contingut enganyós amb una autenticitat gairebé perfecta —des de veus sintètiques fins a vídeos deepfake— ha transformat el panorama de la ciberseguretat. Ja no és suficient amb advertir sobre correus electrònics amb faltes d’ortografia; ara, la batalla es lliura en el terreny de la percepció, on la realitat digital pot ser fàcilment fabricada.

Aquesta dinàmica planteja reptes significatius per a les institucions financeres, els reguladors i, fonamentalment, per als ciutadans. La responsabilitat de les plataformes de xarxes socials, que serveixen com a vehicle principal per a la difusió d’aquests fraus, ha d’intensificar-se. Caldrà una inversió considerable en sistemes de detecció d’IA maliciosa i una política més proactiva en l’eliminació de contingut fraudulent. La legislació existent sovint es queda endarrerida respecte a l’evolució tecnològica, creant un buit que els ciberdelinqüents exploten. És imperatiu que els governs i els organismes internacionals col·laborin per a establir marcs legals que puguin adaptar-se amb rapidesa a les noves formes de frau digital, i que incloguin sancions efectives contra els qui abusen d’aquestes tecnologies.

A més, l’educació dels inversors, tant novells com experimentats, esdevé una línia de defensa crítica. La promoció d’un pensament crític, la verificació de les fonts d’informació i la comprensió dels mecanismes de funcionament de les inversions són eines indispensables en aquest nou context. La batalla contra el frau digital impulsat per IA serà una carrera constant entre la innovació maliciosa i les contramesures de seguretat i educació. La vigilància contínua i la resiliència digital seran essencials per a navegar en un entorn on la frontera entre el que és real i el que és fabricat es difumina cada vegada més.

Font original: https://www.welivesecurity.com/es/estafas-enganos/deepfake-ia-inversiones-redes/