En els laberints complexos de l’administració pública, on les decisions polítiques ressonen directament en la vida quotidiana dels ciutadans, s’està gestant un moviment sísmic a la cúpula de la sanitat catalana. No és un simple intercanvi de cromos ni una reestructuració menor; és una operació de triple abast impulsada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a través del Servei Català de la Salut (CatSalut), l’asseguradora pública que pilota Ramon Canal. Aquesta maniobra, que afecta directament a la gestió de centres clau com l’Hospital de Mataró i la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, així com l’ICS-Girona, és el resultat d’una necessitat urgent de sanejar i reorientar institucions que arrosseguen problemes estructurals des de fa anys. El context d’aquests canvis s’insereix en una dinàmica de reequilibri de forces i priorització de les agendes pròpies dels partits al Govern, especialment després de la sortida de Junts de l’executiu català el 2022, un fet que ha marcat un punt d’inflexió en la configuració de les altes esferes de l’administració. Aquest article desvetlla la trama rere aquests nomenaments, les seves implicacions i el rerefons polític i financer que els emmarca.

El Teló de Fons dels Canvis: Una Sanitat Sota Pressió

La decisió d’abordar aquesta reestructuració profunda no és fruit de la casualitat, sinó d’una anàlisi que assenyala la «pèssima situació» en què es troba particularment l’Hospital de Mataró. Aquest centre ha estat un baròmetre de les dificultats financeres i de gestió dins del sistema sanitari concertat català. Durant set llargs anys, entre 2015 i 2022, l’hospital va perdre la seva autonomia de gestió, ofegat per un «abultada deute» que, malgrat els esforços, tot just ha pogut eixugar. Aquesta pèrdua d’autonomia reflecteix una vulnerabilitat sistèmica que el nou equip de la Conselleria de Salut, liderat per Manel Balcells, ha prioritzat abordar.

Les fonts properes al conseller han confirmat que Balcells ja ha donat el vistiplau a aquesta «triple operació», la qual es troba «només a l’espera de ser executada i anunciada». Aquesta celeritat s’explica per la urgència d’estabilitzar centres que són pilars assistencials per a les seves respectives comarques. La pressió sobre els consorcis catalans, que molts veuen com un model d’èxit però altres critiquen per la seva dependència de fons externs, és un factor constant. Aquesta «estretor econòmica» ha quedat palesa en la recent i «dura» negociació del conveni del Siscat o sanitat concertada, que es va signar el gener passat amb les patronals i sindicats com UGT, CCOO i Satse, però sense l’adhesió de Metges de Catalunya, un signe inequívoc de les tensions latents al sector.

Els Noms i les Noves Assignacions: Un Detall del Quadre Directiu

L’operació de canvis es materialitza en el següent quadre de moviments i noves assignacions:

• El Dr. Rafael Lledó serà el nou gerent de l’Hospital de Mataró. Aquesta decisió busca insuflar aire fresc i una nova direcció a un centre amb una història recent de dificultats financeres i de gestió.
• Ramon Cunillera, l’actual gerent de l’Hospital de Mataró, es traslladarà a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva per ocupar el càrrec de gerent. Cunillera ja té un passat en aquest complex mèdic, la capçalera del qual és l’Hospital de Calella, on va exercir com a director mèdic entre el 2000 i el 2005. No obstant això, el seu nou càrrec arriba marcat per una ombra: el sector interpreta aquest moviment com una conseqüència de la seva «incapacitat per redreçar el consorci» de Mataró, les xifres del qual només van millorar durant l’any de la COVID gràcies a les «aportacions extra» del CatSalut per salvar la sanitat concertada.
• Finalment, Joaquim Casanovas, actual gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, assumirà la presidència del consell rector del consorci que gestiona l’Hospital de Mataró. Aquesta posició, tal com indiquen les mateixes fonts, serà «no remunerada», de «baixa intensitat» i s’entronca amb la recta final de la carrera professional d’aquest alt comandament, que també va ser gerent de l’ICS anteriorment. Oficialment, la seva jubilació estava prevista per al juny de 2022. Malgrat el caràcter «quasi honorífic» de la presidència, dues fonts sanitàries independents la qualifiquen de «caramel enverinat» per a Casanovas. El motiu és doble: la persistent «feble situació financera de Mataró» i el fet que les decisions més espinoses del dia a dia recauran sobre el Dr. Lledó.

Lectures Polítiques i les Fragilitats del Sistema

Aquesta triple decisió d’ERC en el si del CatSalut i l’ICS no és un fet aïllat, sinó que es contextualitza en una sèrie de canvis estratègics que els republicans han anat implementant a la cúpula de l’administració sanitària. Poc abans, es va culminar el relleu ja anunciat de Yolanda Lejardi al capdavant de la major empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Lejardi, una professional de la «confiança» de l’exconseller de Salut, Josep Maria Argimon, va ser substituïda per Xavier Pérez, provinent de l’Hospital de Palamós. La seva sortida del Govern de Junts l’any 2022 va sentenciar el seu futur en llocs de responsabilitat, evidenciant com els canvis de coalició tenen un impacte directe en la gestió dels serveis essencials.

Les veus del sector han alertat de manera reiterada sobre les «estretors econòmiques» que pateixen els consorcis catalans. Aquesta situació ressona amb els debats actuals sobre la resiliència dels serveis públics. En un context on les pressions sistèmiques són constants, la necessitat d’innovació i eficiència es fa palpable. En aquest sentit, iniciatives com les que s’han vist en l’àmbit de la farmàcia hospitalària a Catalunya, amb els PROMs i PREMs, podrien oferir models d’optimització i millora en la gestió de la qualitat assistencial, que van més enllà de la simple reordenació de cadires.

La gestió d’aquestes «estretors econòmiques» i la dependència de fons externs generen una vulnerabilitat que, en certs aspectes, recorda a les discussions sobre les amenaces silencioses com les inundacions o la negligència estructural, on la manca de previsió o la gestió inadequada de recursos pot tenir conseqüències a llarg termini per a la ciutadania. Aquesta analogia serveix per subratllar que, mentre els canvis de personal són importants, les reformes estructurals i el finançament adequat són crucials per garantir la sostenibilitat i la qualitat dels serveis públics.

Reflexió Editorial: Horitzons i Desafiaments per a la Sanitat Catalana

Els recents canvis a la cúpula de la sanitat catalana, impulsats per ERC, transcendeixen la mera reordenació de càrrecs; són un reflex de les profundes tensions i desafiaments que afronta el sistema de salut públic i concertat. La complexitat d’equilibrar la gestió política amb l’expertesa tècnica, i la constant pressió de la sostenibilitat financera, es manifesten clarament en operacions com la de Mataró. L’arribada del Dr. Lledó a la gerència de l’Hospital de Mataró, sumat al moviment de Ramon Cunillera i la posició gairebé simbòlica de Joaquim Casanovas, indica una voluntat de renovació, però també revela la delicada situació d’alguns consorcis, sovint percebuts com models de gestió eficaç, però sotmesos a una precarietat crònica.

El futur de la sanitat catalana dependrà en gran mesura de la capacitat dels nous equips directius per abordar no només els dèficits econòmics, sinó també per repensar el model de finançament i la governança dels consorcis. L’experiència de l’Hospital de Mataró, que va perdre la seva autonomia durant anys, ha de servir com un avís. La injecció de recursos addicionals durant la pandèmia de la COVID-19 va ser un bàlsam temporal, però les «estretors econòmiques» són un mal endèmic que requereix solucions estructurals i no només pedaços conjunturals. La fragmentació de la sanitat concertada i les dures negociacions de conveni són símptomes d’una insatisfacció generalitzada que exigeix un diàleg més profund i un pacte per la sanitat que transcendeixi els interessos partidistes. La capacitat d’ERC per cohesionar el sector i aportar solucions duradores serà el seu gran examen de govern. La ciutadania espera no només un ball de cadires, sinó una veritable transformació que garanteixi un sistema sanitari robust, equitatiu i preparat per als reptes futurs.

https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/20230309/triple-de-erc-salud-girona-hospital-mataro/747175366_0.html