La Intel·ligència Artificial (IA) ha deixat de ser una promesa futurista per convertir-se en una realitat palpable que impregna cada racó de la nostra societat digital. Des de la consulta més trivial a ChatGPT fins a aplicacions complexes, la seva omnipresència és innegable. Però, com tantes innovacions abans, aquesta revolució tecnològica porta amb si una ombra creixent: l’ús malintencionat per part de ciberdelinqüents. Ja no es tracta de simples enganys, sinó de sofisticades estafes que aprofiten la IA per generar realitats paral·leles, indistingibles de la veritat, amb un únic objectiu: extreure dades i fons dels més desprevinguts. En aquest context d’eufòria tecnològica i perills latents, la veu de l’experta en ciberseguretat María Aperador emergeix com un far, advertint que les estafes amb IA són «més comunes del que sembla» i que ens trobem en un «punt de no retorn». Aquest article explora la profunditat d’aquesta amenaça emergent, contextualitzant-la en el panorama actual i revelant els mecanismes que la fan tan perillosa.

L’Alerta de l’Experta: Quan la IA Deforma la Realitat

La figura de María Aperador no és la d’una teòrica aïllada, sinó la d’una activa defensora de la seguretat digital. Amb una comunitat de 546.000 seguidors a Instagram, la seva dedicació és palpable, publicant gairebé diàriament alertes sobre els nous tipus de fraus en línia. Més enllà de les xarxes, la seva influència s’estén a la creació de ‘BeValk’, una aplicació dissenyada per combatre el frau, i a la literatura, amb el llibre ‘Mentalidad inhackeable’. Recentment, durant la seva participació com a convidada al podcast ‘Tiene sentido’, Aperador va desgranar amb claredat com la Intel·ligència Artificial s’està utilitzant de manera perversa per enganyar, compartint experiències directes que il·lustren la gravetat de la situació.

La seva tasca és crucial en un moment on la línia entre allò real i allò generat per màquines s’esvaeix, obrint les portes a un nou ventall de vulnerabilitats. La IA, que promet eficiència i innovació, és també una eina poderosa per a la manipulació, capaç de crear narratives i imatges tan convincents que desafien la detecció humana. Aquest escenari complex ha propiciat l’aparició de nous mètodes d’engany que posen en risc tant a particulars com a empreses, tal com s’ha analitzat en profunditat en articles com Intel·ligència Artificial com a Mitjà per Estafar: El Frau Invisible que Creix en Plataformes, E-commerce i Assegurances, que subratlla la ubiquitat del frau impulsat per IA en diversos sectors.

Estafes amb IA: De Peluixos Ficticis a Dramas Simulaats

María Aperador va il·lustrar la seva advertència amb dos casos que posen de manifest la subtilesa i l’enginy darrere d’aquestes noves estafes. El primer, una experiència viscuda per una usuària de la seva aplicació, girava al voltant d’un anunci d’un peluix de koala que «t’abraçava». La publicitat, astutament dissenyada per tocar la fibra sensible, afirmava que «és millor que el teu últim terapeuta». Milers de persones, captivades per la promesa de consol, van comprar el producte a través de plataformes com Amazon o Temu, i fins i tot des d’una suposada pàgina web oficial. El resultat? O el peluix mai arribava, o el que rebien era «alguna cosa horrible», molt lluny de la imatge idíl·lica promesa.

El segon exemple, encara més inquietant, revelava una faceta més fosca de la IA en la creació de contingut enganyós. Durant la seva investigació, Aperador es va trobar amb la imatge d’una dona gran fent collarets, plorant a càmera i afirmant que la seva pensió no li arribava per pagar les despeses bàsiques. Una història que apel·lava directament a la compassió, dissenyada per estimular donacions o compres de «collarets» que mai serien lliurats. La revelació impactant d’Aperador va ser que «aquesta dona tampoc existia, era Intel·ligència Artificial». La imatge era tan perfecta, tan carregada d’emoció genuïna, que «no tenies nassos de veure que estava feta amb IA». Aquesta capacitat de la IA per generar personatges i escenaris convincentment humans és precisament el que fa que aquestes estafes siguin tan perilloses i difícils de detectar per al ciutadà mitjà, aprofitant la tendència natural a la confiança i l’empatia.

La Imparable Expansió de la IA i els Seus Riscos

La reflexió final d’Aperador al podcast, «estem en un moment, en aquest panorama tan boig que jo el veig i dic ‘això ja no hi ha punt de retorn'», subratlla la profunda transformació digital que estem vivint. El problema fonamental d’aquestes estafes no es limita a la pèrdua econòmica per la compra de productes inexistents, sinó que es projecta en la cessió de dades vitals. Com afirma l’experta, els usuaris acaben entregant «totes les seves dades personals, bancàries, l’adreça on vius, etc.». En un món cada vegada més virtualitzat, aquestes dades són l’or del segle XXI, i la seva exposició constant eleva el perill de la ciberdelinqüència a nivells sense precedents. El món virtual, que prometia connectivitat i facilitat, s’ha tornat paradoxalment més perillós, una jungla on la desinformació i el frau campen a plaer.

Aquestes noves formes d’estafa amb IA s’emmarquen dins d’una plataforma en clara expansió, tant entre les empreses com entre la població particular. Les xifres ho confirmen. L’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSAI), en el seu informe de 2024 anomenat ‘Indicadors de ús d’Intel·ligència Artificial en España’, revela que «en 2023 el 42,1% de la població adulta a Espanya ha usat alguna vegada la IA». Pel que fa al teixit empresarial, el 7,3% del total d’empreses del país utilitzen la IA, amb una predominància notable en les grans corporacions: el 44,1% de les empreses amb més de 249 empleats ja l’han incorporada. Aquestes estadístiques demostren que la IA no és una moda passatgera, sinó una tecnologia profundament arrelada en la nostra quotidianitat, amplificant tant les seves potencialitats com els seus riscos inherents.

La Promesa Tecnològica vs. La Realitat de la Dependència

Els grans empresaris tecnològics continuen venent la Intel·ligència Artificial com una revolució que canviarà la forma de viure per a millor. Sam Altman, el visionari creador de ChatGPT, ha expressat aquesta ambició, afirmant que «no tenim una relació fàcil amb la tecnologia, per això volem crear un dispositiu que faci que estiguem menys ansiosos i desconnectats». Aquesta pretensió, reforçada per la seva col·laboració amb Jonathan Ivy, creador d’icones com l’iPhone i el Macbook, és seductora. No obstant això, aquesta cerca de «estar menys desconnectats» pot resultar perillosament contraproduent. La ironia resideix en el fet que, en un intent de reduir l’ansietat i la desconnexió, podríem acabar sent encara més dependents de la tecnologia en pràcticament tots els àmbits de la vida, obrint la porta a nous riscos i vulnerabilitats, incloses les estafes que María Aperador adverteix.

Aquesta dependència exacerbada pot tenir conseqüències profundes, no només en la seguretat personal, sinó també en la cohesió social i la confiança en les institucions. Si la realitat es pot manipular amb tanta facilitat, la desconfiança pot instal·lar-se en moltes esferes. La història ja ens ha mostrat com els casos de frau i engany poden minar la fe pública, com es va observar amb El Cas Innova: Carles Manté davant la justícia catorze anys després de l’esclat, que va destacar els llargs processos judicials i les seqüeles d’actes de corrupció. Amb la IA, la complexitat i la invisibilitat dels fraus poden elevar exponencialment aquestes conseqüències negatives, fent la rendició de comptes encara més elusiva i la protecció del ciutadà, una tasca titànica.

Conclusió: Cap a una Mentalitat Inhackejable en l’Era de la IA

L’emergència i proliferació de les estafes impulsades per Intel·ligència Artificial, tal com ha destacat María Aperador, representen un desafiament crític i ineludible per a la societat contemporània. La capacitat de la IA per simular la realitat amb una precisió sense precedents, des de peluixos que mai arriben fins a drames humans ficticis que manipulen les nostres emocions, posa en relleu la urgència de desenvolupar una mentalitat crítica i una major alfabetització digital. L’acceptació generalitzada de la IA, amb gairebé la meitat de la població adulta espanyola fent-ne ús, combinada amb la visió utòpica dels líders tecnològics, ens aboca a una era on la confiança cega en la tecnologia pot resultar fatal. Protegir les nostres dades personals i bancàries ja no és només una qüestió de precaució, sinó una necessitat fonamental davant un panorama digital que, com adverteix Aperador, ha arribat a un «punt de no retorn». La clau resideix en la vigilància constant, l’escepticisme informat i la promoció de les eines i coneixements necessaris per navegar amb seguretat en aquesta nova realitat híbrida.

Font original: https://www.lavanguardia.com/neo/seguridad/20251109/11245747/maria-aperador-experta-ciberseguridad-tipos-estafa-inteligencia-artificial-son-mas-comunes-parece-epm.html